El catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona, Ramón Torrent, va oferir ahir una ponència on explicava els riscos i les oportunitats sobre el futur acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea. La posició del professor va ser bastant escèptica, ja que va posar en dubte la idoneïtat de negociar aquest acord amb la UE i, en canvi, va apuntar els beneficis que pot aportar per a Andorra ser membre de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). 

La conferencia, organitzada per l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) i vehiculada per la Imma Ribés, va intentar esvair alguns dubtes, tot i que Torrent va posar de manifest que el país hauria de tenir clar «perquè vol un acord d’associació amb la Unió Europea» abans de començar a negociar i «tenir molt clares les polítiques econòmiques» a nivell nacional. També va deixar clar que aquest possible acord comportarà «riscos» per al país, entre els quals va destacat el fet que Europa no accepti limitar la lliure circulació de persones al Principat. El catedràtic, va afirmar que creia «poc realista» pensar que la UE acceptarà totes les especificitats del Principat sense posar objeccions.

Sota la mirada del ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, de Jordi Alcobé, titular de la cartera d’administració pública, transports i telecomunicacions, del president del Grup Mixt, Pere López i de l’ex cap de Govern, Òscar Ribas, Torrent  va posar l’accent en el fet que el possible acord d’associació s’ha de pensar més en relació amb Espanya, França i amb del món. Va plantejar  el dubte de «si aquesta unió amb la UE acabarà per absorbir acords ja establerts amb els països veïns» i que el Principat havia de «definir quins àmbits estarien coberts amb l’acord amb la Unió Europea i si hi ha perill que es puguin solapar». 

 

D’acord en el fons, no en la forma/ El ministre d’Administració pública, Jordi Alcobé, va sostenir que «ha estat un exercici interessant per poder valorar i conèixer una nova opinió de com fer el país més competitiu». Alcobé, malgrat la posició radicalitzada del catedràtic en la seva exposició, no creia que la visió de Torrent fos molt més diferent que la del Govern: «Tenim clar quines són les nostres limitacions de cara a assolir l’acord, però potser si diferim en la forma. El professor opta més per un model d’acostament a institucions internacionals i mundials, més que per la Unió Europea i nosaltres pensem que el pas lògic és passar per la UE. Precissament, aquest acord d’associació ens ha de permetre, entre d’altres coses, tenir un marc d’aproximació al mercat dels serveis». 

En aquest sentit, la proposta del catedràtic anava dirigida cap a un altre model per complementar l’acord duaner i Alcobé va recordar «que això de moment no existeix i la forma seria passar per aquest acord d’associació o equivalent». Davant de la òptica de Torrent, el ministre va afegir que «no estem inventant res nou i hi ha precedents. Altres països van poder assolir per les seves caraterístiques un tractament específic i estem convençuts que així serà. Serà el poble d’Andorra qui refrendarà aquest nou marc institucional i, si no és adient, ni el Govern ho acceptaria». Els punts concrets de l’acord d’associació, el seu contingut, encara no està totalment definit i seguiran les negocacions que ara estan en una «fase molt incipient», segons va apuntar Alcobé.

Finalment, el secretari tècnic de l’EFA, Joan Tomàs, va afirmar que aquest tema «interessa molt a la societat i per això hem portat a un expert que ens pugui aportar opinió i criteri al voltant del futur acord que esperem es pugui tancar i treballar en les millors condicions possibles». Al voltant de l’escepticisme de Torrent, Tomàs va assegurar que la intenció de l’EFA era «només recaptar informació del tema per poder tenir criteri jurídic sobre un acord que afectarà a les empreses que hi ha Andorra i les que puguin venir».  El secretari va anunciar que amb el Ministeri ja s’havien vist abans de les eleccions, cap al mes de desembre, i que hi ha prevista una trobada de caràcter explicatiu amb l’EFA per veure com s’acaba valorant aquest procés negociador.