PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

El conseller de Territori veu viabilitat a l’aeroport de la Seu

Vila assegura que la infraestructura és incomparable a d’altres sense activitat de l’estat Espanyol

Per Josep Romero

El conseller de la Generalitat de Catalunya Santi Vila, en un moment de la xerrada feta a la Trobada Empresarial del Pirineu celebrada ahir.
El conseller de la Generalitat de Catalunya Santi Vila, en un moment de la xerrada feta a la Trobada Empresarial del Pirineu celebrada ahir.
L’aeroport de la Seu-Andorra  té futur. Aquest és el missatge optimista que va voler transmetre el conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya durant la seva estada a la capital alturgellenca per participar en la Trobada empresarial al Pirineu. Tot i que la infraestructura aeroportuària es va inaugurar a principis d’aquest any per permetre els vols comercials, a hores d’ara encara no ha aterrat ni s’ha enlairat cap avió comercial. Caldrà esperar fins el 18 de juliol quan es faci realitat l’aposta del grup Regina de la Seu que posarà en marxa la primera operativa amb viatges que tindran el seu origen i destí a Madrid i Palma de Mallorca. No obstant això, la manca de reserves, entorn al 20% del previst, no serà cap obstacle perquè l’aviació comercial comenci a operar. Almenys aquesta ha estat la voluntat expressada pels responsables del touroperador urgellenc.

En aquesta línia, Vila va subratllar que «l’aeroport tindrà una activitat proporcional i dimensionada al territori que serveix». Va evitar les comparacions amb d’altres instal·lacions d’aquesta mena per les crítiques que reben davant  la manca d’activitat tot afirmant que «és incomparable, el de la Seu, amb d’altres aeroports que van costar centenars de milions d’euros i que ni hi són, ni se’ls espera». A més, va reiterar que des del punt de vista del pressupost ordinari de la Generalitat, l’actuació va costar uns 500 mil euros en el que representa «una molt poca inversió, que financen els governs català i andorrà, garantint una infraestructura que serveix tot el Pirineu i que el fa més competitiu». El titular de Territori va defensar l’existència de l’aeroport perquè «des del punt de vista administratiu va costar molt aconseguir-ho», i ara «el territori ho té a disposició per activitats econòmiques, comercials i de protecció civil». Va considerar, a més, que encara és «aviat» per avaluar els resultats de la nova reorientació de la infraestructura a la que es va referir com aeròdrom en un moment de la seva compareixença davant els mitjans de comunicació quan va explicar les actuacions que es van realitzar, entre les quals va destacar l’objectiu «de garantir que tenim un espai on hi pugui haver-hi una certa activitat aeronàutica vinculada a l’activitat comercial».

CANDIDATURA OLÍMPICA/ D’altra banda, Vila va defensar la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus, després que l’ajuntament de la capital catalana anunciés aquesta setmana la seva renuncia. En aquest sentit, l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, durant la seva intervenció a primera hora del matí davant el fòrum d’empresaris, va reiterar les seves crítiques cap a l’equip de govern que encapçala l’alcaldessa, Ada Colau, per la decisió presa. Tot i així va manifestar que els alcaldes afectats tenen previst reunir-se amb el consistori barceloní per intentar «revertir aquesta decisió»  ja que, va afegir, «no renunciem a una candidatura que ens dona l’oportunitat de situar els Pirineus al món».  Uns Jocs que, segons Batalla, són «bons per Barcelona, el Pirineu i el conjunt del país». Per tot això va demanar als empresaris la seva ajuda «per fer que aquest projecte sigui una realitat».
Però la renuncia de Barcelona ha anat acompanyada en les darreres hores de la proposta de l’alcalde de Lleida. Àngel Ros, que es va postular per encapçalar la candidatura pirinenca.

CiU/ Vila, per un altra banda, també es va referir a la crisi actual que afecta als dos partits que fins ara configuraven el govern català, Convergència democràtica i Unió democràtica. Així va voler deixar clar als empresaris que la situació no afectarà a l’actual model econòmic de l’executiu de la Generalitat ni tampoc al procés sobiranista. Va enviar un missatge tranquil·litzador al públic assistent assenyalant que «el procés independentista combina samarretes i corbates». És per això, va indicar que «les corbates han de ser vistes com la garantia que el nostre model social i institucional en cap moment s’està posant en risc i, per tant, nosaltres garantim una economia de mercat al servei de la societat i d’un progrés per a tothom davant una època que s’acaba i una altra que comença».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT