PUBLICITAT

Encamp

Andorra s'apunta a la moda del pressupost participatiu per al 2017

Ordenament Territorial preveu una partida de 200.000 € destinats a propostes de la ciutadania

Per Iván Moure

Jordi Torres explica la transformació paisatgística del Cap del port d’Envalira, ahir.
Jordi Torres explica la transformació paisatgística del Cap del port d’Envalira, ahir. | Maricel Blanch
El Govern està, a hores d’ara, acabant de perfilar totes les partides pressupostàries previstes per al curs 2017 i el Ministeri d’Ordenament Territorial té entre mans una iniciativa novedosa que s’està instaurant pel seu èxit a nombroses ciutats i països de tot el món. Es tracta dels anomenats pressupostos participatius.
 
El departament públic que dirigeix Jordi Torres en té previst un de 200.000 euros per als ciutadans del Principat, «si és que el Consell General l’aprova», va puntualitzar. Però tot apunta a que li donaran el vistiplau, vist l’èxit que està tenint allà on s’aplica. El pressupost participatiu és una eina de democràcia que permet la ciutadania participar en la presa de decisions referents a les partides públiques. Ells proposen, ells voten. L’última paraula, però, la té el Govern.
 
BÚSTIA DE SUGGERIMENTS / Torres va avançar que en el cas d’Andorra faran que la població faci les seves propostes a través d’una bústia de suggeriments. Òbviament no val tot. Han de ser idees viables, que siguin de competència estatal, que no superin la partida pressupostària o que siguin sostenibles. Sinó, queden descartades. El modus operandi habitual a partir d’aquí és que el Govern descarti totes les incoherents i fer públiques les que siguin acceptades perquè de nou, els ciutadans entrin en acció amb votacions per escollir les que més agraden.
 
Per últim, serà el Govern el que decideixi executar entre aquells que han tingut més acceptació en funció dels 200.000 euros de pressupost –que compten en la suma del total de les propostes que s’hagin escollit–  que en principi manegarà per a l’any 2017. Aquesta és la idea, tot i que encara s’ha d’acabar de definir el sistema definitiu del funcionament del pressupost participatiu, una vegada el Consell General hagi donat el sí.
 
PRIMERA EXPERIÈNCIA, EL 1989 / La participació ciutadana amb gestió municipal o estatal ha deixat de ser un experiment des que el 1988, la ciutat brasilera de Porto Alegre –llavors amb un milió i mig d’habitants– va implantar aquest sistema de la mà del Partit dos Trabalhadores, per dotar la població de serveis bàsics d’infraestructures i reduir les desigualtats socials tan notòries que hi havia i seguint el model de la Comuna de París del 1871, amb un projecte polític popular i autogestionari.
 
A ESPANYA FUNCIONA / Des de llavors, s’ha anat estenent i a dia d’avui existeixen una gran varietat de models –tant municipals, com provincials, comunitaris o estatals– i experiències, com també amb diversitat d’objectius i procediments. A Espanya, per exemple, hi ha pressupostos participatius a diverses ciutats: Sevilla, Màlaga, Còrdova, Sabadell, Vilafranca del Penedès... A Galícia, Lugo ha estat la primera administració provincial del país veí del sud en fer pressupostos participatius. A altres indrets com Bolonya (Itàlia), Ontario (Canadà), Portland, Auburn i l’estat de Minnesota (Estats Units), a gairebé tots els països d’Amèrica del Sud o Yokohama (Japó) també el fan servir. A partir de l’any que ve, doncs, tot apunta a que Andorra entrarà en aquesta extensa llista.


Desfibril·ladors, gàbies o voreres a la Seu d'Urgell

El pressupost participatiu es va instaurar a la Seu d’Urgell en aquest 2016, amb una partida de 100.000 euros, la meitat de la que preveu Andorra per a una població de poc més de 12.000 habitants. Per al 2017, vist l’èxit del primer curs, repetirà.
 
L’Ajuntament que encapçala Albert Batalla va fer dues convocatòria de propostes dels ciutadans. A la primera en va rebre 129 i a la segona la xifra es va incrementar fins a les 186. D’aquestes, se’n van descartar 90 per no ajustar-se als requisits establerts per l’administració pública i se’n van validar 86, de les quals 29 eren repetides, sis s’estaven executant en aquell moment, 18 més estaven pendents fins quedar 40 finalistes: set de la primera convocatòria i 33 de la segona.
 
El següent pas va ser que la ciutadania, amb una edat mínima de 16 anys, votés. Cada persona escollia les cinc iniciatives que considerava prioritàries. Les guanyadores van ser: la compra de tres desfibril·ladors per 5.400 euros, gàbies per a gats rodamons –uns 150– per 4.860 euros, revisió dels pendents dels baixadors dels passos de vianants per  40.000 euros, les obres d’arranjament de la pista de bàsquet de l’escola Albert Vives –finançada per la Generalitat– i la construcció d’un tram de vorera entre el riu Segre, el camí d’Alàs i el Parc de Bombers per 44.087 euros.

Comenta aquest article

PUBLICITAT