Encara que és complicat establir paral·lelismes entre els diferents règims, ja que les cobertures difereixen en gran mesura, una ràpida ullada per diferents països europeus permet observar que funcionen sistemes molt més avantatjosos per als autònoms que l’actual, amb l’excepció espanyola.
Al Regne Unit la tarifa mínima és de 14 euros al mes si els ingressos mensuals no superen els 600 euros aproximadament, ja que el sistema britànic estableix el cost de la quota d’autònoms en funció dels ingressos que es percebin. L’IVA s’abona al tancament del cicle fiscal, depenent dels guanys. Si els autònoms calculen que els seus ingressos superaran els 6.000 euros, poden pagar com a molt una quota total de 58 euros mensuals. No obstant això, les cobertures incloses són només la pensió estatal bàsica, la prestació per defunció i la baixa per maternitat.
A Holanda no hi ha quota a la seguretat social com a treballador autònom, de manera que cada treballador per compte propi ha de (obligatori) pagar-se una assegurança mèdica mensual d’uns 100 euros mensuals, a més de si vol una assegurança de pensions i de mort i invalidesa. Tampoc hi ha dret a baixa per malaltia.
Irlanda no té una quota d’inscripció, mensual o anual. L’import a abonar serà el 4% dels ingressos a efectes fiscals, en altres paraules, els ingressos bruts menys les despeses o 500 euros (la quantitat que sigui superior). Tenen assistència sanitària, pensió estatal contributiva, prestació per maternitat, prestació per adopció i pensió de viduïtat però no prestació per desocupació.
Alemanya. En l’anomenada locomotora d’Europa la quota d’autònoms és de 140 euros en el cas que al mes s’ingressin més de 1.700 euros. Si no se supera, no es paga. Les diferències en les prestacions juguen un paper important, i és que igual que a Holanda, els treballadors autònoms han de pagar-se una assegurança mèdica privada (150-250 euros al mes). No estan inclosos en el seu sistema de seguretat social, per tant, corren amb les despeses sanitàries, el pla de pensions és privat i, si desitgen contractar assegurances addicionals, també s’han de fer càrrec.
A Portugal no hi ha una quota i no és obligat pagar l’IVA, sinó que es paga depenent dels ingressos, concretament el 24,5% dels mateixos a l’any. Hi ha un esquema ampliat que pot arribar al 32%.
Dinamarca té un dels sistemes d’estat del benestar més envejats. Allà, els autònoms paguen a final d’any entre un 25% i un 50% d’impostos, entre els quals està inclosa la seguretat social i prestacions com atur, maternitat o malaltia.
A Itàlia no hi ha quota, es paga a hisenda en funció dels guanys, no dels ingressos, al voltant d’un 20-30%. Un autònom ha de registrar-se al sistema de seguretat social del país, que cobreix la jubilació, malaltia, discapacitat, prestacions per desocupació i assistència sanitària.
A França no es paga el primer any. A partir d’aquest moment, hi ha una taxa d’impostos que depèn dels ingressos i de la professió, que varia entre el 12 i el 21,3% aproximadament. En matèria de cobertures i prestacions, està inclosa l’assistència sanitària, incapacitat temporal, pensions de viduïtat i invalidesa i la jubilació. Pel que fa a sanitat, l’autònom corre amb les despeses, si bé després rebrà un reemborsament per part de l’estat d’entre el 65% i el 100%.
A Espanya els autònoms paguen cada mes al voltant del 29% de la base de cotització que s’hagi escollit. La majoria trien la base mínima, de manera que la quota mensual a pagar ascendeix a 275 euros al mes, pagant a més l’IRPF i l’IVA, encara que existeixen variacions sobre aquesta regla general, com són la tarifa plana o l’autònom societari.