PUBLICITAT

«[Abans del tall], es tenia tendència a oblidar l’atractivitat d’Andorra»

Entrevista a Arnaud Diaz, alcalde de l'Hospitalet

Per Enric Revuelta

L'alcalde de l'Hospitalet, Arnaud Diaz.
L'alcalde de l'Hospitalet, Arnaud Diaz. | Maricel Blanch

Davant la pèrdua de la meitat d’habitants en els últims vint anys, l’alcalde de l’Hospitalet, on actualment hi viuen 90 persones, reclama més inversions tant a la localitat com a l’Arieja per fer fer-ne revifar la seva atractivitat i per evitar la despoblació constant que estan patint les zones de muntanya.

-Fins a quin punt es van veure perjudicats pel tall a la carretera RN-22 durant tres setmanes?
–A l’Hospitalet l’afectació va ser important perquè el poble viu de la gent que fa el trajecte fins a Andorra. Tot i això, l’afectació també va ser molt important més enllà del poble i va permetre refrescar la memòria a la gent de França que tenien tendència a oblidar l’atractivitat d’Andorra i que han vist que quan ningú anava cap al país, la xifra de facturació va baixar molt. Va ser el cas de l’Hospitalet, i també de pobles com Tarascó d’Arieja o d’Ax-les-Thermes. Nosaltres lluitem des del 2008 perquè la via es mantingui i s’hi facin treballs de prevenció d’allaus.

–Han calculat quant els ha caigut la facturació?
-Després de parlar-ne amb els diferents comerciants del poble, la caiguda de la facturació ha sigut d’un 60%. També hi van haver establiments que van decidir tancar perquè quan no hi ha ruta no hi ha activitat. Gairebé no hi havia ambient. En canvi, quan els vehicles circulen, tens gent que s’atura, que fa el cafè i que consumeix.

–Consideren que l’estat francès para prou atenció al manteniment de la carretera?
-Hi ha la tendència a pensar que ens queixem sovint quan per exemple, nosaltres demanem que no es facin tants tancaments de carretera. L’estat francès ha anat fent treballs, però a vegades s’ha trigat massa a reaccionar i a fer els manteniments, i quan es fa això, les tasques s’han de fer més ràpidament i tenen un cost més elevat.

-França va anunciar que gastaria uns 130 milions d’euros per millorar la carretera RN-20, però les últimes notícies en quant a les previsions no són gaire optimistes. 
-No sé quina quantitat de diners s’hi ha de posar, però si no hi ha una voluntat clara i franca dels representants per decidir quants diners posa l’estat i quants la regió... Fa molt temps que parlem de la desviació de Tarascó d’Arieja i dels allaus a l’Hospitalet, però fa falta una voluntat forta d’apostar-hi durant el mandat.

-Hi és aquesta voluntat forta?

«L’estat francès ha anat fent treballs a la carretera, però a vegades s’ha trigat a reaccionar i a fer els manteniments»

Penso que la voluntat hi és, ferma no sé si tant. També pot ser que l’estat francès vol que els andorrans participin en el finançament i el joc és aquest. En tot cas, si hi ha una voluntat forta, no la veiem. No sé què passa amb els manteniments. A l’Hospitalet també tenim una petita desviació que està tancada des de fa quatre anys i se’ns diu que se n’ha de parlar i que cal fer estudis, però no passa res. En aquest punt s’hi van fer obres per les filtracions d’aigua però com que ara no es manté, el sistema hidràulic se’n ressenteix i és perillós per al poble.

-A banda dels treballs de manteniment a la mateixa via, vostès també han proposat altres alternatives per millorar la circulació a la carretera.
-L’Ajuntament de l’Hospitalet forma part de la comissió de viabilitat hivernal, on també hi ha representants del Govern d’Andorra. En l’última reunió vaig dir que l’Ajuntament podria finançar fins al 50% de  l’habilitació d’una zona al poble per col·locar les cadenes als cotxes amb la finalitat que la gent s’aturi i posin els equipaments per evitar embusos de trànsit. Ens vam oferir voluntaris i fins i tot els representants andorrans ho veien bé atès que aquest punt de la carretera de l’Hospitalet és un punt negre a l’hivern, però no sé per quin misteri no es fa.

-Per què les autoritats franceses no volen?
-En aquest dossier és clar. Podríem arreglar les coses perquè la gent estigui en un punt cobert i puguin posar les cadenes. Per a nosaltres també seria interessant perquè podrien consumir al poble. 

-En els últims dies, l’Hospitalet ha sigut el centre de moltes mirades pel projecte d’acollida de mares solteres per fer augmentar la població i mantenir l’escola oberta. Com avancen els treballs?
-Està previst que les primeres famílies vinguin a l’octubre i els treballs avancen bé. En aquest cas, estem davant d’una voluntat de l’estat de recolzar aquest projecte.

-Ja s’han escollit les famílies que vindran?
-L’Ajuntament ha aportat el projecte. Nosaltres ens ocupem de la inversió, de la renovació de l’espai de la Maison des Cimes, i després hi ha una estructura de gestió per a la casa. Treballem amb socis públics i privats de la regió que s’encarreguen de buscar les persones que puguin necessitar ajuda i que són orientades.

-Els faltarien uns 60.000 euros per ultima el projecte. Com se solucionarà?
-El pressupost de funcionament està tancat, però si volem fer-ho millor, amb 60.000 euros podríem fer més.  Hem tingut el suport i la dotació per part de l’Associació Fontaine, que ha finançat 67.000 euros. 

-Quin tipus de feines es podran oferir a les nouvingudes?
-Hi haurà mares que podran treballar i altres que no, en funció de cada cas. Les que puguin es podran postular als treballs del poble o en zones properes de la Cerdanya, com l’estació d’esquí de Portè i Pimorent, o també la d’Ax-les-Thermes. Vindran sis mares que tindran un acompanyament entre 12 i 24 mesos. És un projecte que ens permet que tots hi guanyem. Dotem a les mares d’un lloc tranquil perquè puguin reconstruir la seva vida i elles ens aporten dinamisme al poble.

-Buscaran altres projectes per augmentar la població?

«Voldríem crear amb Andorra un camí transfronterer de senderisme i també d’esquí de muntanya»

El nou projecte l’estem cuidant molt. Després, el que volem és desenvolupar encara més les relacions amb Andorra, de la qual només ens separen 12 quilòmetres. Volem atreure nous treballadors, aconseguir que el tren no tanqui i desenvolupar el bus llançadora per anar a esquiar. També voldríem crear un camí transfronterer de senderisme i d’esqui de muntanya perquè és una zona on hi ha molts refugis guardats. En un futur, en cas que l’escola hagués de tancar, proposaria un bus llançadora perquè els nostres infants puguin anar a l’escola del Pas de la Casa. L’Hospitalet també podria ser un poble amb col·laboracions amb aquesta localitat i que podria atreure més famílies que vulguin viure en un poble petit, amb lloguers més barats.

-Si no es busquen nous projectes, l’Hospitalet corre el risc de desaparèixer?
-El poble de l’Hospitalet no desapareixerà, però serà un altre poble, amb dos o tres comerços, encara que jo no vull que sigui així. Vull que hi hagi famílies. L’Hospitalet viu ara un període delicat i per això estem treballant en diferents projectes.

-Quina afectació té el contraban de tabac per al poble?

«Si no s’incrementa el preu de les cigarretes a Andorra, no s’aconseguirà disminuir el contraban de tabac»

-Tinc la impressió que  el contraban de tabac ha augmentat molt en els últims anys. Abans hi havia un tràfic més aviat familiar, però ara és preocupant perquè hi ha grups organitzats, com ara grups o màfies que exploten la gent sense papers que van a la muntanya. A més, tampoc ajuda a donar una bona imatge per a la gent que vol donar un valor a la muntanya. Andorra és un país que aporta molt, però la diferència de preus és massa important. Si no s’incrementa el preu de les cigarretes a Andorra, no es podra disminuir el contraban.

-Han tingut problemes al poble per culpa del contraban de tabac?
-No hem tingut mai problemes al poble. Nosaltres veiem com els contrabandistes venen i s’aturen, però no tenen interès en quedar-s’hi. S’aturen i normalment esperen a la resta de persones que també fan contraban.

Comenta aquest article

PUBLICITAT