la despesa de l’habitatge d’un 14,5% de les llars andorranes és excessiva. La dada confirma la situació actual pel que fa a un dels problemes que més preocupa a la societat andorrana i que, a més, contrasta amb el 9,9% de la mitjana europea. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de la primera enquesta de condicions de vida que es fa al Principat i que s’emmarca en el Pla d’Estadística 2018-2021. A diferència de la resta d’estudis que s’havien fet fins ara des d’altres organismes, aquesta enquesta es basa en els ingressos de les persones que formen part de l’estudi en comptes de fer-ho amb les despeses; igual que les que es fan a la Unió Europea.

Gallardo: «Cal remarcar que, en l’habitatge, s´ha donat un 25% més d’ajudes a famílies que les necessiten per fer front al cost»

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, i el director d’Estadística, Joan Soler, van presentar ahir els resultats de l’enquesta que s’ha fet a 800 llars de tot el país i que confirma que la taxa de risc de pobresa al Principat, que se situa en el 12,8%, és sensiblement inferior a la dels països veïns. En aquest sentit, Gallardo va reconèixer que «que hi hagi una sola persona en risc de pobresa és sempre negatiu», però va remarcar els esforços del Govern perquè «cap persona amb necessitat quedi desatesa». L’enquesta de condicions de vida també manifesta que les prestacions socials gestionades pel Govern permeten reduir la taxa de risc de pobresa inicial en un 30%, un percentatge molt superior al d’Espanya o a la mitjana de la Unió Europea.

D’altra banda, cal remarcar que les famílies que es troben en aquesta situació majoritàriament són monoparentals (25,7%) o llars unipersonals (17,1%). 

Els deures

Malgrat que la taxa de pobresa estigui per sota de la mitjana de la Unió Europea, si es parla de desigualtat, Andorra se situa en un valor del 33,6%. Tot i que la xifra està tres punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea, el director d’Estadística hi va associar al fet que «és degut a un major pes de les classes benestants respecte a la classe mitjana». És per això que Gallardo va voler recalcar que «desigualtat no vol dir el mateix que pobresa, això es deu al fet que les classes benestants estan més acomodades a Andorra que a Europa». 
De les xifres publicades a l’enquesta relacionades amb la privació material severa, cal destacar que la proporció a Andorra és inferior tant a la mitjana de la UE, i que afecta més a l’apartat financer que no pas als béns de primera necessitat, com pot ser l’alimentació. Per contra, la proporció de llars amb un pes de les despeses d’habitatge massa elevat és superior a Andorra. 

La resposta

Gallardo va indicar que per tal de solucionar els problemes que tenen les famílies andorranes a l’hora de fer front a una factura inesperada (40,7%) i el pes de l’habitatge «s’ha de continuar amb la línia de decisions i de mesures que el Govern està prenent. Hem aprovat un paquet de mesures urgents com són incrementar un 3,2% els salaris mínims i congelar els augments de l’IPC que s’aplica als lloguers. A més, el ministre Filloy ha anunciat un conveni per crear el futur Institut Nacional de l’Habitatge i s’està treballant per la confecció d’un fons publicoprivat per construir habitatges de caràcter social... A més, s’han donat un 25% més d’ajudes a famílies que les necessiten per fer front a la seva despesa d’habitatge».

Les pensions

Gallardo: «Totes les forces polítiques tenim la responsabilitat d’arribar a un pacte d’estat per les pensions»

Es preveu que el 2030 el sistema de pensions estarà en risc. En aquest sentit, el responsable de la cartera d’Economia va assenyalar que «S’han d’implementar un conjunt de mesures. Durant la legislatura anterior, des del Consell d’Administració de la CASS es van presentar una sèrie de decisions a valorar per intentar pal·liar aquesta situació d’imminent tensió del fons de pensions. Ja hi estem treballant i ens agradaria que en aquest tema hi hagués la responsabilitat política de tothom per intentar trobar una solució en conjunt fora del que és el tacticisme polític, per això crec que s’haurà d’esperar que passin les eleccions. Cal assumir que s’hauran de prendre decisions valentes però necessàries perquè es pugui assegurar la viabilitat del sistema de pensions». Sobre si s’assolirà aquest pacted’estat durant aquesta legislatura, va afirmar amb contundència que «totes les forces polítiques tenim la responsabilitat que sí o sí s’arribi a un pacte d’estat per la sostenibilitat de les pensions durant aquests tres anys».

La mobilització del dia 13

Respecte a la manifestació que s’espera que tingui lloc el dia 13 de desembre, va comentar que «estarem atents per recollir els missatges que ens facin arribar. Entenc que si es produeix aquesta mobilitzacio, és per reclamar polítiques socials, i crec que el Govern fa bona feina. Gràcies a aquesta tasca, del 18,3% de persones que es podrien trobar en una situació de pobresa, se’n troben 12,3. Això vol dir que, tot i els recursos que té un estat com Andorra, es destinen d’una manera eficient. El camí està marcat i el Govern no deixa ningú sense ajuda».