AndRail, la plataforma pel ferrocarril a Andorra, creu que l’estudi que el Govern ha dut a terme per desenclavar el país i que els ministres de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, i Territori i Habitatge, Víctor Filloy, van presentar al Consell General fa unes setmanes, conté un seguit d’arguments que titllen d’«incorrectes» i conclouen que la valoració que en fan és «molt negativa». D’aquesta manera, lamenten que l’Executiu no «refusa l’arribada del ferrocarril a Andorra si no que es desmarca de capitanejar tal projecte, posant-lo en mans de les administracions dels Estats veïns». Des de la plataforma que defensa el ferrocarril es constata que fan «una forta crítica de les xifres proposades per l’estudi» respecte al que costaria econòmicament i assenyalen que les estimacions «són el doble que el que es correspondria en tots els casos». És més, lamenten que no es tingui en compte en aquestes valoracions que el ferrocarril és «amb alta probabilitat, comercialment rendible».

Així les coses, el responsables d’AndRail detallen que el document valora en 810.000.000 el cost del ramal entre la Cerdanya i Andorra, mentre que Ferrmed estima un cost de 250.000.000 euros i la Generalitat de 500.000.000 euros. Posen com a exemple la línia d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona ha tingut un cost de 8.966.710.000 euros. Quant al túnel entre l’Hospitalet i Encamp, destaquen que l’estudi suggereix uns costos que van dels 4.000.0000.000 a 148.000.000 euros, quan el túnel de Pajares en va costar 3.800.000.000. Afegeixen que les «fonts aportades són altament inadequades», ja que es valora un túnel de «molta més magnitud i en una zona de molt major cost de mà d’obra que el nostre entorn (túnel de Saint Gothard, Suïssa), i la valoració personal d’una persona particular (pel ramal Cerdanya-Andorra «es cita únicament una estimació de Pau Noy»). També lamenten que «la totalitat dels agents civils entrevistats són patronals» i destaquen que això condiciona «fortament l’orientació i objectius de l’estudi: la manifestada resistència als canvis i la necessitat prioritària de millorar la mobilitat per al turisme de luxe». I retreuen que s’hagués hagut d’escoltar els ciutadans.

En una línia similar, critiquen que l’estudi «defuig dels seus propis objectius marcats al començament: no resol les limitacions de capacitat que es fan més i més paleses i contradiu la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’Andorra amb vista al 2030 i el 2050». En aquest sentit, consideren que la capacitat que poden aportar l’heliport nacional o l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell, en el cas més optimista (màxima capacitat de l’heliport i 10 vegades el nombre de vols a l’aeroport), no arribaria a l’1,5% del total de desplaçaments del turisme a Andorra», i recorden, a més, l’impacte que tenen en emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Finalment, valoren de forma positiva, però, que l’estudi aposti pel transport elèctric segregat del trànsit mixt entre Andorra i la Seu d’Urgell. Malgrat això, defensen que ha de ser «un mitjà ferroviari», ja que té «més capacitat», és «més eficient energèticament» i requereix «la mateixa obra civil» que fer-lo exclusivament viari. També creuen que podria ser «el perllongament natural del tramvia de la vall central» i defensen que «podria continuar-se fins a la Cerdanya «per a la connexió ferroviària amb Tolosa i Barcelona.

Amb tot, cal recordar que, paral·lalelament, contitnua l’estudi que el Departament de Territori, a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), va adjudicar sobre la viabilitat d’una línia entre el Principat i la Seu d’Urgell. L’objectiu, segons va explicar el govern català el mes passat, és analitzar una nova connexió ferroviària a l’interior de l’Alt Pirineu i, alhora, establir un nou servei ferroviari entre Barcelona, la Seu d’Urgell i Andorra, convertint l’estació d’Alp en una ròtula ferroviària amb connexió amb Puigcerdà i Tolosa. La longitud del nou traçat seria d’uns 57 quilòmetres i transcorreria per la vall del Segre fins a Alp, connectant la línia ja existent i permetent l’enllaç amb Ripoll, Vic, Barcelona i França. A més, el tram andorrà hauria d’incloure estacions a Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.