PUBLICITAT

Andorra la Vella

La mona de Pasqua: una tradició per a gaudir en família

Els padrins són els encarregats de regalar el pastís o la figura de xocolata als seus fillols

Per Alba Cladellas Riera

Imatge de les mones de Pasqua que es poden trobar aquests dies a la Fleca Font.
Imatge de les mones de Pasqua que es poden trobar aquests dies a la Fleca Font. | EL PERIÒDIC

La mona no sempre vesteix de seda, també va vestida de xocolata. I, a pocs dies de la celebració del dia de Pasqua, els nens i nenes i també els adults esperen amb ganes que els seus padrins els regalin la mona de Pasqua. Aquest pastís és l’excusa perfecta per a reunir-nos amb la família i celebrar abans de descobrir, entre tots, la decoració del pastís.

El dia de Pasqua se celebra la resurrecció de Jesucrist. Aquesta festivitat cristiana s’endolça amb les mones de Pasqua. El nom de ‘mona’ prové de munna, una paraula àrab que vol dir «provisió de la boca», i és un regal que feien els musulmans.

Originalment, els antics cristians tenien el costum de beneir els ous que recol·lectaven des de Dimecres de Cendra i els guardaven per regalar-los el dia de Pasqua. Amb els anys els pastissers van començar a preparar el dolç en forma de brioxeria, fet amb ous i farina.

La tradició acumula segles d’història tot i que ha anat evolucionant al llarg dels anys. Les primeres mones daten del segle XIV a Catalunya, València i Múrcia i, al segle XX se’n va canviar la recepta posant-hi ous durs amb la closca pintada. Més tard, s'hi va incloure un ou de xocolata per a decorar el pastís. El nombre d’ous venia donat per l’edat del nen o nena a qui es regalava la mona. Al pastís hi havia tants ous com anys tenia el que la rebia. Aquesta tradició es mantenia fins la primera comunió. Tot i que ara coneixem la mona amb xocolata, no sempre havia estat així, això és una incorporació moderna introduïda pel pastisser de Barcelona, Lluís Santapau l’any 1930. 

Avui dia, les mones es fan amb base de pa de pessic, mantega i xocolata, la majoria adornades amb ous, figures de xocolata, plomalls i fruita confitada. I no només hi ha el pastís, sinó que els padrins també regalen figures en forma de personatges de dibuixos animats, animals, escuts d’equips de futbol o esportistes.

A Andorra cap fillol vol quedar-se sense la seva mona de Pasqua. Des de la fleca Font expliquen que tot i que la gent ja fa uns dies que els demana si tenen mones, esperen fins última hora per comprar-les. De fet, la majoria de padrins «les compren entre diumenge i dilluns sent, tradicionalment, diumenge el dia que es venen més mones».

Tant a la Fleca Font d’Andorra la Vella com a la d’Ordino, es poden trobar les clàssiques mones de diversos gustos com «mantega, nata, xocolata i fruita», però també les fan a demanda. De fet, des de la fleca bromegen dient que «si algú ens demana una mona de tres pisos també li farem». 

És entrar-hi aquests dies i enamorar-te de l’olor, ja no del pa com és habitual sinó dels pastissos que, tancant els ulls, transporten a la infantesa. Perquè les mones són famoses per ser el regal dels padrins als més petits, però tractant-se de xocolata, tothom vol ser petit i tots volem la nostra mona.

La il·lusió dels infants aquest dia és comparable a la de la nit de Reis. L’emoció i la intriga de què t’hauran portat o, en aquest cas, de què serà la mona és un sentiment compartit per fillols i padrins. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT