Natalia Mena

Com tots ja sabeu, la multinacional catalana no ha deixat d’encadenar crisis des de la Covid-19. Per aquest motiu sorprèn que en un context postpandèmic, el 2021, el Govern d’Andorra i la companyia acordessin la creació d’un centre d’investigació en Immunologia al Principat. El missatge que es va voler vendre amb aquesta entesa era el d’impulsar una iniciativa publicoprivada, que presumiblement hauria de situar al país dels Pirineus en la primera línia de la recerca científica mundial, en un intent de diversificar l’economia apostant per sectors prioritaris que reforcessin el progrés tecnològic, el foment de la innovació, l’atracció de talent així com les activitats d’alt valor afegit, contemplant paral·lelament l’ambiciosa perspectiva de què pogués estimular, directament o indirectament, que altres inversions de l’àmbit sanitari i científic consideressin la possibilitat d’implementar-se en el microestat.

És evident que tota aquesta literatura és magnífica i que el paper tot ho aguanta, però la crua realitat és que des que es va anunciar el projecte, ha estat envoltat de polèmica, obscurantisme respecte als veritables interessos d’uns i altres, seriosos dubtes sobre la perillositat que pot comportar i com s’abordaran els protocols de seguretat així com una forta oposició, d’una bona part de la població d’Ordino, lloc en què s’ha d’instal·lar aquesta infraestructura, que no tenen gens clar que la imponent decisió estratègica aporti res de bo a la parròquia. 

Per tant, el cert és que el discurs inicial ha estat bombardejat constantment no només pels detractors de l’assumpte, que com és lògic i normal esgrimeixen tota mena d’arguments per manifestar el seu desacord, sinó també per la successió d’esdeveniments que han envoltat a la marca, que no ha parat d’acumular notícies negatives i desfavorables, que han fet saltar totes les alarmes i que evidencien la vulnerabilitat d’una operació que no acaba de convèncer a ningú. Si repassem cronològicament els fets, l’octubre de 2022 la corporació cau amb força a la borsa en enfrontar-se a una demanda milloraria de donants de sang als EUA, que la submergeix en una profunda davallada de cotització pel seu alt nivell d’endeutament, circumstància que la va obligar a reestructurar la seva cúpula, apartant momentàniament el relleu familiar de les posicions de més responsabilitat. El novembre del mateix any, la direcció admet que el descens de les seves accions complica l’opció d’ampliar capital per reduir el deute. Amb aquest panorama, al març del 2023 arriba la inesperada substitució del seu president executiu Steven F. Mayer, el qual va dimitir al·legant motius personals, determinació que deixava als inversors descol·locats i amb certa desconfiança, perquè aquest abandonava el càrrec cinc mesos després d’assumir-lo, enmig d’un clima que no em negareu que està quan de menys una mica enrarit i misteriós, ja que es produïa justament quan acabava de presentar un pla d’estalvi que contemplava 2.300 acomiadaments, amb el que l’empresa pretenia demostrar el seu compromís per resoldre els seus problemes amb el forat econòmic contret fins al moment. De manera que es percep o s’ensuma una situació estranya, en la que és probable que alguna cosa internament, no acabi de rutllar com seria desitjable.

Per si amb tota aquesta moguda no n’hi hagués prou per acabar-ho d’adobar, el desembre passat l’històric empresari Víctor Grifols, impulsor de la transformació i l’expansió internacional de la farmacèutica, deixa el consell d’administració després de quatre dècades, per tal de garantir, segons va explicar, una transició ordenada. Finalment, l’últim episodi d’aquest serial, que comença a tenir tints de drama, s’ha produït aquest darrer dimarts arran de la publicació d’un informe dels fons Gotham City Research on s’acusa de forma explícita a Grifols d’un suposat frau consistent en maquillar els seus comptes, el que ha provocat l’enfonsament de les accions en un 50% a l’Ibex-35 i els títols se situen ara en 7,12 euros. Dit d’una altra manera, semblaria ser que la societat seria presumptament sospitosa d’estar enganyant als inversors sobre els seus estats financers.

La firma, per la seva banda, es defensa negant cap mena de manipulació alhora que manté que només se’ls vol perjudicar. Sense ànim de ser malpensada en una indústria en la qual s’han viscut diversos escàndols, però que mou tants diners sovint tothom mira cap a un altre cantó, perquè el negoci ha de continuar per damunt de qualsevol valor ètic o moral. Així doncs, l’aterratge d’aquesta factoria al territori, que havia de ser un estàndard de modernitat i de prosperitat, ha estat permanentment sabotejat per ells mateixos a la vegada que constantment justificat pel Govern andorrà, que continua assegurant que el laboratori no està en perill. Concretament, les paraules del cap de Govern Xavier Espot al fil d’aquesta qüestió han estat contundents: «El primer que hem de fer és valorar tot plegat amb molta prudència, hi ha hagut un determinat fons que ha fet unes acusacions i Grifols ho ha rebatut tot seguit, així que hem de deixar passar uns dies abans de fer segons quines valoracions massa taxatives».

Per altra banda, els partits de l’oposició també han volgut dir la seva després de les controvertides informacions que circulen, per la qual cosa el conseller general del grup parlamentari socialdemòcrata Pere Baró ha entrat una pregunta oral amb caràcter d’urgència al Consell General, que l’Executiu haurà de contestar en la sessió de control del pròxim 18 de gener. Però no ha estat l’únic en reaccionar. La pròpia cònsol major d’Ordino, Maria del Mar Coma, ha instat a les dues parts implicades en el desenvolupament d’aquest equipament a què aclareixin en quin punt es troba actualment.

Sobradament coneguda és l’opinió d’Andorra Endavant i d’Units per Ordino, que fa temps que lluiten per frenar i aturar el que consideren un risc absolutament innecessari a més de denunciar un nyap de contracte que planteja nombroses incògnites i de no compartir ni remotament els beneficis exposats pels seus promotors. En definitiva, la saga promet més intrigues i girs inesperats de guió, que a saber el desenllaç que tindran, així que intenteu no extreure conclusions precipitades, acomodeu-vos i agafeu les crispetes perquè la història continua, entretant procurem treure-li ferro al tema, perquè n’hi ha per llogar-hi cadires.