Natalia Mena

Que l’ésser humà és desmesurat no representa cap novetat, per aquest motiu quan fuma, beu, menja o visualitza continguts digitals, per posar alguns exemples, són molts els que ho fan d’una manera addictiva o nociva, que ha provocat que la filosofia detox s’estigui estenent com la pólvora. És a dir, en les societats desenvolupades un número cada vegada major de ciutadans es planteja modificar els seus hàbits de consum, no només els alimentaris que podríem afirmar que van ser els precursors d’aquest modern corrent de pensament, sinó els de tota mena; vestuari, decoració, higiene, totes aquelles coses que fins fa poc amuntegaven i exhibíem com a trofeus a les nostres llars en senyal o símbol més o menys mediocre d’èxit social i d’opulència, ara sentim que ens asfixien, així que preferim decantar-nos pel despreniment, la reducció o fins i tot la supressió, per tal d’adoptar un estil de vida més equilibrat i saludable en tots els sentits.

Per tant, no és d’estranyar que aquesta voluntat de ponderació hagi acabat arribant també al món virtual, i és que el personal, des que va irrompre la tecnologia a la nostra existència, ha estat ben entretingut i absolutament enganxat a aquesta disciplina com si es tractés d’una droga, que a més presenta l’avantatge que es consumeix sense complexos, perquè no està mal vista, ben al contrari, per la gran majoria és sinònim de progrés, avenç, innovació i connectivitat. Amb tan bon cartell és quasi impossible resistir-se i no sumar-se a formar part de tot el que ofereix els cosmos online, però el que en el seu moment va esdevenir una autèntica revolució positiva i espectacular actualment comença a evidenciar que comporta certs perills, que se’ns podrien escapar de les mans pel que d’aquella pols venen aquests fangs d’ara en els quals molta gent es troba empantanegada malgastant el seu temps en seguir absolutament tot el sant dia a persones i personatges que no coneixen de res, que no destaquen per cap talent en especial més enllà que el d’exposar a tota hora les seves peripècies i retransmetre en directe constantment tot allò que fan i desfan.

El realment escandalós i admirable del cas és que aquest comportament d’observar a desconeguts, que a priori hauria de despertar un interès escàs o minoritari, s’ha convertit en un monstre de masses que ha generat una dependència de la població sobretot jove, la qual està totalment hipnotitzada fins a un extrem que comença a ser malaltís. El càlcul d’hores diari que els individus dediquen a internet i a les xarxes socials és substancialment preocupant, per la qual cosa els experts alerten que seria recomanable posar límits i difondre una pedagogia d’ús més responsable, racional i proporcionada amb la finalitat d’evitar ser absorbits o devorats per una conducta, que pot acabar essent molt perjudicial per conservar el nostre benestar.

Per aquesta raó, Europa ha demanat que es prohibeixi el ‘lliscament sense fi’ conegut en anglès com Infinite Scroll. Aquesta tècnica que utilitzen diverses plataformes consisteix en el fet que l’aplicació va mostrant a l’usuari publicacions de forma constant i infinita amb l’objectiu de retenir la màxima estona possible als espectadors. Les alertes són una altra fórmula per tenir-nos pendents i pegats aquests espais. A poc a poc, mitjançant estratègies i mètodes molt subtils, aconsegueixen que estiguem permanentment consultant i mirant la pantalla, despertant la nostra curiositat així com altres instints més baixos relacionats amb l’enveja, la vanitat, la luxúria, la supèrbia, la ira o la mandra i que caiguem una vegada i una altra en els set pecats capitals, sense cap mena de reflexió o penediment per alimentar facetes de la nostra personalitat, que l’únic que aporten és malestar, angoixa, estrès, depressió, insomni o baixa autoestima per mencionar alguns dels problemes més freqüents que es deriven d’aquest costum insà d’abusar de l’univers digital, en comptes de sortir a viure les nostres pròpies experiències reals, fomentant treballar per centrar-nos en els nostres propòsits independentment del que facin els altres, sense la necessitat d’explicar-ho o emetre-ho a nivell global a una audiència, a la que l’importem entre poc i gens, així com perdent-nos el fet de poder gaudir intensament de l’ocasió, perquè estem més capficats en exposar-nos de cara a la galeria, que en atresorar la vivència en benefici propi.

No obstant això, com que així estem, doncs resulta que ens trobem amb la paradoxa que allò que inicialment era extraordinari actualment, a causa d’una mala praxi, s’ha convertit en una arma enverinada, que suposa un risc que hem de combatre. No us descobreixo res, ja sabeu que la vida és una eterna batalla amb gairebé tot, i per tant l’esfera màgica de la tecnologia no podia ser una excepció, el que significa que per molts ha arribat a l’hora de desintoxicar-se. Davant aquest escenari, quins són els avantatges de practicar el detox digital? Sembla ser que la idea de reduir l’exposició insaciable a la informació dels nostres dispositius està calant i agafant força com a conseqüència dels efectes lesius que s’han fet patents per la nostra salut.

S’ha demostrat que abandonar o restringir la dedicació a aparells electrònics ens permet alliberar la nostra ment, evadir-nos del soroll ambiental i enfocar-nos en el present. Ens brinda l’oportunitat d’aprofitar les circumstàncies, sense distraccions i restablir la nostra relació amb l’entorn i les persones que ens envolten. Millora la nostra estabilitat mental, ja que disminuïm les comparacions que sempre són odioses, la por a no assabentar-nos de quelcom important (FOMO) i el bombardeig ferotge d’anuncis i notícies, el que curiosament afavoreix el nostre estat d’ànim en general. També contribueix a augmentar la nostra productivitat i enfocament, perquè podem concentrar-nos sense interrupcions en les nostres tasques i projectes, per tant, obtenim com a resultat una feina de més qualitat en menys temps. Reforça els vincles interpersonals promovent la comunicació amb els nostres familiars, amics o companys sigui més implicada i autèntica, estrenyent més els lligams.

Tanmateix, facilita el dormir i descansar més plàcidament alhora que en disposar de més estones lliures ens obre les portes a reprendre activitats, que ens apassionen i que hem descuidat per estar massa intoxicats del circ mediàtic. Desconnectar ens ajuda a protegir i salvaguardar la nostra llibertat i privacitat. En definitiva, ens condueix a resintonitzar amb nosaltres mateixos i recuperar el control del nostre viatge vital. Resumint, en l’era de la digitalització, desintoxicar-se d’aquesta s’ha tornat un exercici essencial per preservar el nostre benestar i retrobar-nos amb el veritable món que ens espera.