Laura Gómez

Més de cinc dècades després de l’aparició d’ARPANET - la primera xarxa d’internet -, molts dels milions d’usuaris d’aquesta xarxa romanen alienats a la veritable capacitat d’aquesta. En més de mig segle des de la creació d’aquesta poderosa i útil eina -encara que no s’estigui duent a terme de la millor manera possible-, com a societat hauríem de posseir el coneixement suficient, o com a mínim una consciència bàsica, del seu funcionament. No obstant això, la realitat és totalment oposada i, en molts casos, només cal analitzar la relació que les persones tenim (o ens han ensenyat a tenir) amb els avenços fets, especialment amb la navegació a internet. Simplement, fem servir la xarxa dia a dia sense atendre a la seva base de programació i funcionament, sense anar més enllà de la captació de dades que les grans empreses tecnològiques -i posterior manipulació d’aquestes- determinen la finalitat de milers de dades que proporcionem cada segon. Els ràpids avenços tecnològics i l’accés constant i vertiginós a internet ens paralitzen i ens estanquen en una capa molt superficial del seu funcionament, prioritzant la sensació d’enlluernament col·lectiu que acompanya cada avenç presentat per les grans multinacionals que han monopolitzat l’estructura, la programació i el funcionament d’internet. Aquestes empreses impulsen la societat cap a una xarxa cada vegada més controlada, opressiva i que, el que és pitjor, promou la idea de posar a l’abast de tothom TOTA la informació - alerta espòiler: cal ser molt ingenu per pensar que això és així - que puguem imaginar.

El recent canvi en les polítiques de funcionament de les cookies (galetes) -dades que cada pàgina web captura, gestiona i utilitza ‘per millorar l’experiència de navegació de cada usuari’ (ho escric entre cometes perquè hi ha constància d’això, així com processos judicials oberts per la venda i manipulació indeguda d’aquestes dades proporcionades per cada usuari, que s’utilitzen amb altres finalitats que s’allunyen, evidentment, d’oferir un millor servei als usuaris i que tenen una finalitat de màrqueting i voluntat de rastreig de cada perfil d’usuari) - no hauria de deixar-nos indiferents. Tot i que molts ja ho hauran experimentat, els canvis recents ‘t’obliguen’ a cedir les teves dades a tot preu a cada pàgina que visitis. Anteriorment, la via per fugir d’aquest afany de control per aquells que mantenim una negativa al rastreig i captació de les nostres dades de navegació a internet - la petjada digital - era la de prémer a l’opció de ‘Rebutjar galetes’ (encara que això comporti un procés més feixuc per la quantitat de clics que s’han de fer per aconseguir-ho), passant per alt el botó accessible d’Acceptar galetes’, i amb això, donar via lliure a la captació de la nostra informació mentre es navega per internet. Ara, l’opció de rebutjar o acceptar el rastreig i adjudicació de la nostra informació sense saber exactament la seva finalitat, ja no es presenta a les pàgines visitades mitjançant dues opcions bàsiques d’acceptar o rebutjar aquest seguiment, sinó en la imposició d’acceptar - per continuar donant via lliure a l’accés i gestió de la teva informació - o el rebuig, amb l’agreujant d’haver-te de registrar com a usuari de les plataformes per poder oposar-te al seguiment indiscriminat i descarat o, el que és encara més sorprenent, la invitació a pagar uns quants cèntims per tal de poder rebutjar-les. Això fa que el gran eslògan d’un accés a internet ‘lliure’ i mundial a la informació s’esvaeixi i el que és pitjor encara és que el missatge d’'internet obre les portes al món' segueixi, lamentablement, calant en la societat, quan aquest accés és ben sabut que està delimitat, falsejat i imposat, a causa d’una programació basada en un algoritme que ens tanca en aquella informació més afí amb cadascun de nosaltres, buscant perfilar als usuaris per atacar-los amb una allau d’imputs mercantilistes que tenen una única finalitat, potenciar els gegants tecnològics a costa d’esclaus digitals i aïllar cada vegada més la societat amb continguts falsejats ideològicament i políticament. La situació de poca regulació del sector és, com a mínim, preocupant, ja que el control s’ha imposat i es manté amb el pas del temps. Un punt que hauríem de prestar atenció com a usuaris - i principals alimentadors de la xarxa - i qüestionar perquè la vigilància es fa cada vegada més líquida (com va afirmar el magnífic Zygmunt Bauman) i més silenciosa, configurant una xarxa que cada vegada coarta, empresona i estreny sense deixar-nos marge de moviment ni decisió.