Una societat massa avançada
El passat dissabte el cap de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Gregorio Marañón de Madrid, Francisco Ferre, va donar una conferència per parlar sobre l’addicció tecnològica, en el marc d’unes jornades relatives de salut mental, destacant la relació entre les pantalles i les xarxes socials amb addicció a compres i, fins i tot, als jocs d’apostes.
És evident que el món en els últims 20 anys ha canviat molt i la forma de relacionar-nos també. És possible que en el cas dels adolescents encara es noti més aquest canvi, ja que el cervell és quan comença a formar-se per ser adults en uns anys, tot i que encara són innocents en molts sentits i els queda molt per aprendre. Com dic, en el cas de les xarxes socials aquest canvi de paradigma i de comunicació ha fet que els adolescents d’ara vagin en molts casos molt més avançats en alguns temes del que possiblement haurien d’anar. El sexe, per exemple, podria ser un d’ells.
I és que Ferre va revelar que un 8,7% dels menors de 10 anys han vist pornografia alguna vegada a la seva vida. És possible que aquesta dada sigui causada per tenir una pantalla a prop. Però és que a l’estat espanyol, l’edat mitjana per perdre la virginitat és de 13,8 anys, segons va informar fa uns mesos el mitjà de comunicació El Mundo. Aquestes dues xifres podrien anar relacionades. En una societat en què els infants poden agafar un dispositiu per veure pornografia sense cap mena de problema, pensaran que quan abans es practiquin els actes sexuals que ells mateixos veuen en la pantalla, millor. Actes que, en la majoria d’ocasions, estan produïts per una productora cinematogràfica i que, per tant, no s’ajusta a la realitat. La pornografia és molt diferent de com és una relació sexual en la realitat. I parlo tant dels actes com del propi cos. Actors i actrius que, sovint, tenen un cos ‘perfecte’ que pot fer que aquells adolescents (que no haurien de mirar aquest tipus de contingut audiovisual) es preguntin què està malament en ells.
Això, a l’hora de mantenir relacions sexuals, i més en una edat ben jove, pot ocasionar que aquell acte que pensaven que seria espectacular es quedés amb nervis i, fins i tot, una mala sensació.
Aquest paradigma pot fer que aquests adolescents puguin tenir inseguretats tant amb el seu propi cos com per tenir relacions sexuals, que, si no es parlen o tracten pot derivar a tenir un trastorn mental.
És obvi que xarxes socials com Instagram, sobretot en qüestió estètica, ha pogut crear moltes inseguretats, però cal anar més enllà. Fins a quin punt cal que els infants i adolescents tinguin un mòbil? Com podem fer per vigilar el que aquests consumeixen? I sobretot, la infància cada vegada dura menys?