PUBLICITAT

Avui és Sant Andreu

SOL GASCH
Historiadora

Periodic
Foto: NOE

Avui 30 de novembre és Sant Andreu, ja ho diu la dita «Tots Sants el primer Sant Andreu el darrer». A l'edat mitjana, a Barcelona era un dia assenyalat. Per un privilegi del rei Jaume I era el dia que s'escollien els consellers del Consell de Cent. Arreu de casa nostra trobem esglésies i pobles que porten el nom de Sant Andreu. Sempre he tingut una predilecció especial per Sant Andreu i la raó es que soc filla d'una casa que es diu cal Andreu, a més a més, el meu germà gran (en pau descansi) és deia Andreu. Aquest nom és d'origen grec i vol dir valent; Sant Andreu, com el seu germà Sant Pere, era pescador; el fet de seguir a Jesús al va convertir en un dels dotze Apòstols. Pels «fets dels Apòstols» sabem que fou martiritzat a la ciutat de Patrasa la costa Nord del Peloponès morint en una creu, similar a la de Jesús però no clavat sinó lligat; més tard segons una tradició es va considerar la creu era en forma de «X» o d'aspa anomenada creu decussata i coneguda amb el nom de creu de Sant Andreu. Segons aquesta tradició un soldat el va voler deslligar però ell no ho va voler. Per això tenim manifestacions escultòriques i pictòriques sobre el martiri de Sant Andreu amb les dues creus. La representacions de la figura de Sant Andreu venen de lluny i el trobem o bé com Apòstol predicant l'Evangeli o bé en el moment del seu martiri. Des de la iconografia romànica, passant per les icones de l'església ortodoxa fins a les obres mestres de pintors del Renaixement i del Barroc. En el Museu Diocesà de la Seu el podem veure en les pintures de Sant Andreu de Balltarga en l'episodi de la «pesca miraculosa». També l'he trobat en una icona de Rublev a la catedral de la Dormició a la ciutat russa de Vladimir. En el Museu del Prado el Greco ens mostra Sant Andreu junt amb Sant Francesc, com si fos un mosaic bizantí on les mans ens parlen. A Madrid a l'Hospital de San Andrés de los Flamencos hi trobem en un oli sobre tela el Martiri de Sant Andreu pintat per Rubens qui escolleix la creu en aspa. En canvi el seu coetani Caravaggio ens deixa una obra, avui al museu de Cleveland, en la que Sant Andreu es martiritzat en una creu llatina i també hi surt el soldat que va voler deslligar-lo. En les dues obres hi son presents els jocs de diagonals i el naturalisme que ens mostra fins i tot les arrugues de la pell del cos de Sant Andreu.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT