Les polítiques d’infància són polítiques de futur
Infants i joves són sinònim de futur, de vitalitat, d’il·lusió en estat pur. Són font d’inspiració i ens encomanen aquella fortalesa que beu directament del «tot és possible». L’adult del demà es construeix a partir dels valors que vagi integrant durant el seu procés d’aprenentatge, sobretot en el si de l’entorn familiar, a l’escola, però també, i en una mesura molt més important del que podem imaginar, de l’experiència diària amb els valors que promogui la societat en la qual es desenvolupi.
Més enllà del compromís entenem que generar un entorn d’oportunitats que garanteixi la formació dels homes i dones del futur és una prioritat a l’hora de planificar i implementar polítiques públiques en el curt, mitjà i llarg termini. El ministre d’Afers Socials ja va deixar clar a l’inici d’aquest mandat que l’acció a l’entorn de la infància i l’adolescència estaria al capdavant de la llista de la seva acció ministerial i, en conseqüència, del govern de DA. I ho dic sense cap altra pretensió més enllà d’allò que és evident i que, estic segur, compartim des de totes les formacions polítiques.
Darrera d’una acurada política d’atenció a la infància i a l’adolescència s’amaga molta feina que no es veu, sustentada per voluntats de ferro, igualment invisibles, que s’encarreguen de recordar-nos que la vulnerabilitat és encara més vulnerable quan ens referim a infants i adolescents. Entenem que per ser eficaços i definir un pla d’acció sòlid per a aquests col·lectius, calia traçar una nova visió a l’entorn de l’estructura sota la qual s’han de desenvolupar les polítiques socials que els tenen com a destinataris. El fet que el ministre d’Afers Socials ho sigui també de Justícia i d’Interior ens dóna l’oportunitat per articular una estratègia de transversalitat necessària per assolir els objectius que busquem.
Amb aquesta nova estructura de vasos comunicants podem fer més efectiva i resolutiva l’acció social i assumir el repte de noves realitats i situacions a les quals es dóna una millor resposta des de la transversalitat d’aquestes tres àrees ministerials. Em refereixo a l’acolliment familiar, a la tutela de menors, a l’adopció i a una realitat que voldríem exterminada com són els casos d’abús o de violència a menors.
Amb els infants no s’hi val el marge d’error i, és en aquest sentit, que la intervenció immediata en els casos que he descrit requereix d’un treball preventiu que ens ha d’ajudar a fer un combat continuat i letal amb l’objectiu d’eradicar qualsevol tipus d’abús, de violència o situació de discriminació que afecti un infant. Prevenció i detecció precoç són els conceptes que va utilitzar el ministre Xavier Espot durant el debat monogràfic de polítiques socials i seguretat social del passat mes de novembre al Consell General.
Una acció que se sustenti en la base de la prevenció i la detecció precoç ha de tenir uns principis marc com a referents i, en aquest sentit, Andorra ha esdevingut pionera a l’hora d’assumir-los. La feina durant aquest mandat s’ha centrat en la concreció de programes de detecció precoç dels casos per a infants en risc, el programa de detecció i actuació en casos de violència sexual i situacions de risc envers els infants i el protocol d’actuació en els casos d’abús sexual i maltractament físic agut. Les directrius i els compromisos els marquen claríssimament les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexuals, ratificat l’any 2014, a partir dels quals hem treballat aquests documents i una línia d’acció que tipifiqui al Codi Penal totes les modalitats de càstig infantil. Andorra és un dels pocs estats que les tipifica totes.
Els protocols ens han de servir per posar en marxa l’engranatge que contempla persones –professionals del treball social, psicòlegs, educadors i famílies– així com eines i recursos que donin la resposta immediata a casos extrems, però també per tal d’articular tot el vessant pedagògic i preventiu de presa de consciència per part de la societat i, naturalment, articular mesures per a l’atenció dels infants en risc.
Treballadors socials, educadors socials i psicòlegs formen un potent equip especialitzat d’atenció a la infància que atén menors susceptibles de patir una situació de risc i de donar una resposta adequada a cada cas, partint del fet que cal preservar al màxim l’entorn habitual de l’infant a través de l’acolliment familiar. Per a aquells casos en què la situació no ho fa possible ni viable, comptem amb el recurs, en darrera instància, del Centre d’Acolliment d’Infants La Gavernera. També en les situacions de tutela hem de preveure una continuïtat i estabilitat per a l’infant que vagi més enllà de l’etapa infantil i, és en aquest punt, que cobra tot el sentit el projecte de creació d’un centre d’acolliment pensat per als nois i joves entre els 12 i els 18 anys que permeti una dedicació total i plena de La Gavernera als infants fins a 12.
Amb els ulls ben oberts a una cara de la vida que no voldríem per a ningú, i menys encara per als nostres infants, i la màxima voluntat i determinació per combatre totes aquelles situacions que cap persona hauria de viure, treballem per generar les oportunitats i facilitar als infants i joves la transició a la vida adulta.
Conseller general de DA
Més enllà del compromís entenem que generar un entorn d’oportunitats que garanteixi la formació dels homes i dones del futur és una prioritat a l’hora de planificar i implementar polítiques públiques en el curt, mitjà i llarg termini. El ministre d’Afers Socials ja va deixar clar a l’inici d’aquest mandat que l’acció a l’entorn de la infància i l’adolescència estaria al capdavant de la llista de la seva acció ministerial i, en conseqüència, del govern de DA. I ho dic sense cap altra pretensió més enllà d’allò que és evident i que, estic segur, compartim des de totes les formacions polítiques.
Darrera d’una acurada política d’atenció a la infància i a l’adolescència s’amaga molta feina que no es veu, sustentada per voluntats de ferro, igualment invisibles, que s’encarreguen de recordar-nos que la vulnerabilitat és encara més vulnerable quan ens referim a infants i adolescents. Entenem que per ser eficaços i definir un pla d’acció sòlid per a aquests col·lectius, calia traçar una nova visió a l’entorn de l’estructura sota la qual s’han de desenvolupar les polítiques socials que els tenen com a destinataris. El fet que el ministre d’Afers Socials ho sigui també de Justícia i d’Interior ens dóna l’oportunitat per articular una estratègia de transversalitat necessària per assolir els objectius que busquem.
Amb aquesta nova estructura de vasos comunicants podem fer més efectiva i resolutiva l’acció social i assumir el repte de noves realitats i situacions a les quals es dóna una millor resposta des de la transversalitat d’aquestes tres àrees ministerials. Em refereixo a l’acolliment familiar, a la tutela de menors, a l’adopció i a una realitat que voldríem exterminada com són els casos d’abús o de violència a menors.
Amb els infants no s’hi val el marge d’error i, és en aquest sentit, que la intervenció immediata en els casos que he descrit requereix d’un treball preventiu que ens ha d’ajudar a fer un combat continuat i letal amb l’objectiu d’eradicar qualsevol tipus d’abús, de violència o situació de discriminació que afecti un infant. Prevenció i detecció precoç són els conceptes que va utilitzar el ministre Xavier Espot durant el debat monogràfic de polítiques socials i seguretat social del passat mes de novembre al Consell General.
Una acció que se sustenti en la base de la prevenció i la detecció precoç ha de tenir uns principis marc com a referents i, en aquest sentit, Andorra ha esdevingut pionera a l’hora d’assumir-los. La feina durant aquest mandat s’ha centrat en la concreció de programes de detecció precoç dels casos per a infants en risc, el programa de detecció i actuació en casos de violència sexual i situacions de risc envers els infants i el protocol d’actuació en els casos d’abús sexual i maltractament físic agut. Les directrius i els compromisos els marquen claríssimament les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexuals, ratificat l’any 2014, a partir dels quals hem treballat aquests documents i una línia d’acció que tipifiqui al Codi Penal totes les modalitats de càstig infantil. Andorra és un dels pocs estats que les tipifica totes.
Els protocols ens han de servir per posar en marxa l’engranatge que contempla persones –professionals del treball social, psicòlegs, educadors i famílies– així com eines i recursos que donin la resposta immediata a casos extrems, però també per tal d’articular tot el vessant pedagògic i preventiu de presa de consciència per part de la societat i, naturalment, articular mesures per a l’atenció dels infants en risc.
Treballadors socials, educadors socials i psicòlegs formen un potent equip especialitzat d’atenció a la infància que atén menors susceptibles de patir una situació de risc i de donar una resposta adequada a cada cas, partint del fet que cal preservar al màxim l’entorn habitual de l’infant a través de l’acolliment familiar. Per a aquells casos en què la situació no ho fa possible ni viable, comptem amb el recurs, en darrera instància, del Centre d’Acolliment d’Infants La Gavernera. També en les situacions de tutela hem de preveure una continuïtat i estabilitat per a l’infant que vagi més enllà de l’etapa infantil i, és en aquest punt, que cobra tot el sentit el projecte de creació d’un centre d’acolliment pensat per als nois i joves entre els 12 i els 18 anys que permeti una dedicació total i plena de La Gavernera als infants fins a 12.
Amb els ulls ben oberts a una cara de la vida que no voldríem per a ningú, i menys encara per als nostres infants, i la màxima voluntat i determinació per combatre totes aquelles situacions que cap persona hauria de viure, treballem per generar les oportunitats i facilitar als infants i joves la transició a la vida adulta.
Conseller general de DA