Quan la paraula ‘humà’ queda gran
Un dels trets que més ens diferencia dels animals és la capacitat de raonar. Representa que (a diferència d’ells) nosaltres som capaços de pensar abans d’actuar i de distingir entre el bé i el mal. Els animals es mouen per instint, no es paren a pensar si una acció és correcta o no i no són conscients de les conseqüències que poden derivar dels seus actes. De fet, ni tan sols tenen coneixement de per què fan una cosa o una altra. Representa que nosaltres (els humans) sí que tenim aquesta consciència i sí que som amos i senyors de les nostres actuacions.
L’evolució ens ha atorgat aquesta diferenciació i se suposa que gràcies a ella som «superiors», almenys intel·lectualment parlant. Però la veritat és que quan surten a la llum notícies com les de fa poc més d’una setmana (on es denunciava l’existència d’unes barraques que alberguen gossos en pèssimes condicions) queda demostrat que a alguns els queda molt gran la paraula «humà».
A finals del mes passat, un grup d’excursionistes va decidir acudir a un mitjà de comunicació del país per denunciar la precarietat en què viuen (des de vés a saber quan) desenes de gossos. El grup ha localitzat diferents zones amb barraques fetes amb reixes i materials en desús que retenen a diversos cans en el seu interior. Aquests passen els dies lligats, sense menjar ni aigua en condicions i reposant sobre els seus propis excrements i deixalles que s’hi van acumulant.
La notícia no és nova, alguns grups socials i associacions animalistes ja havien denunciat en ocasions anteriors l’existència d’aquestes barraques a través de les xarxes o anant fins i tot a Govern i al comú pertinent, però fins que el ressò no ha sigut prou fort, sembla que el Departament d’Agricultura no hi ha volgut posar fil a l’agulla. Després que un mitjà hagi publicat les nefastes condicions i s’hagi generat un malestar social, és quan Agricultura ha decidit aixecar-se de la cadira i iniciar les investigacions pertinents. I com era d’esperar, s’ha constatat que, efectivament, l’estat en què viuen aquests animals és deficient i què cal prendre mesures. Ara bé, com tot, s’ha de seguir la burocràcia i els seus temps, que no és que siguin precisament ràpids.
Per ara, no s’ha pogut localitzar als propietaris d’alguns gossos i, per tant, no s’ha pogut constatar quin és l’estat real d’aquests. Mentrestant, els cans segueixen engabiats i qui sap amb quin futur al davant. Perquè com diu la dita, al final sempre acaben pagant justos per pecadors. El que caldria fer a partir d’ara (a banda de garantir l’adequació d’aquestes barraques i d’imposar sancions o, fins i tot, penes significatives) és realitzar inspeccions sorpreses a totes aquestes zones que contenen gossos en pèssimes condicions.
Perquè no n’hi ha prou amb arreglar el problema un cop s’ha fet visible, el més important ve després, quan el rebombori ja ha passat. Cal fer un seguiment acurat de tots aquests casos i garantir que no es tornin a repetir. I és que semblaria ser que una de les barraques denunciades disposa d’una autorització de nucli zoològic atorgada a inicis de l’any 2016. Davant d’això, em pregunto perquè no s’ha fet un seguiment d’aquesta barraca i perquè ningú s’ha preocupat per garantir que els animals del seu interior seguissin en bones condicions.