PUBLICITAT

Quina mania en destruir per construir

Diuen que quan es tanca una porta, s’obre una finestra. Els darrers en apuntar-se aquest refrany i fer-ne ús han sigut els nombrosos arquitectes que, des de fa uns dies, han començat a envair la xarxa amb projectes de remodelació i de reestructuració de la catedral de Notre Dame. Fa poc més d’un mes, la infraestructura es trobava envoltada de flames i milions de persones contemplaven com una de les construccions arquitectòniques més emblemàtiques del món era engolida pel foc. Però no hi ha mal que per bé no vingui. I és que –un cop superat el temps de dol pertinent (val a dir que pensava que seria més llarg)– diversos professionals de l’arquitectura s’han afanyat a fer públics els seus projectes per ressorgir de les cendres i donar una nova imatge a la coberta de Notre Dame. 

La majoria aposta per refer la part superior de la catedral d’una manera peculiar i gairebé estrambòtica. Hi ha qui es decanta per construir-hi un centre eco-friendly de producció agrícola, posant un ecosistema viu que cobreixi tota la superfície i que permeti als visitants gaudir de la naturalesa mentre contemplen la ciutat des de les alçades. També hi ha qui es decanta per recrear un espai floral però fet a través de bigues i pilars, simulant l’estructura d’un bosc que s’alça fins al cel. Altres aposten per la fauna. En concret, un estudi d’arquitectura francès proposa refer l’agulla de la catedral de vidre per poder-hi ubicar un viver d’abelles en el seu interior. De fet, cobrir la catedral amb construccions transparents és una de les propostes més estimades. Gran part dels arquitectes aposta per aprofitar aquest material amb la intenció de dotar l’edifici de més llum i modernitat. Alguns prefereixen el vidre transparent i altres s’encoratgen creant mosaics de diferents colors i formant escenaris on destaquen els reflexos i les tonalitats dispars. També hi ha qui no vol defugir de la tràgica situació que ha viscut Notre Dame i aposta per rememorar el foc construint una gegantesca flama daurada sobre la coberta. I com aquestes, moltes més. 

Cada dia sorgeixen noves propostes que pretenen convertir un dels símbols més prestigiosos de l’arquitectura gòtica en una atracció turística. Però sens dubte, el projecte que més rebombori ha causat i que més m’ha sorprès és el de la construcció d’una piscina en substitució de la coberta que hi havia fins ara. La idea ha estat presentada per un estudi arquitectònic suec que defensa la construcció aquàtica com un espai públic per a la meditació i la reflexió que desencadena una infraestructura com Notre Dame. No sé si es tracta d’una proposta seriosa o si l’estudi ha volgut posar un toc d’humor en tota aquesta allau de projectes. En tot cas, espero que ningú s’alci dient que la piscina, el bosc, la flama o qualsevol altra de les propostes és una bona idea. I és que segur que els arquitectes que van participar en la construcció de Notre Dame preferirien veure com les flames s’empassen la catedral abans que contemplar com qualsevol d’aquests disbarats es fa realitat. 

Notre Dame és una joia patrimonial, cultural i, fins i tot, social. Per tant, abans de jugar a ser Déu i voler canviar les coses amb aires de grandiositat, val més que ens centrem a mantenir les poques construccions originals que ens queden i a deixar la catedral tal com estava. Quina mania té l’ésser humà en destruir la història, el patrimoni, la simbologia, el record... I tot, per tornar a construir. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT