PUBLICITAT

Declaració d’emergència climàtica

El passat divendres, els joves integrants del moviment Fridays for Future del nostre país, juntament amb els grups parlamentaris que componen la majoria, vam entrar plegats a Sindicatura, una proposta de resolució conforme el Consell General reconeix la crisi climàtica i declara l’estat d’emergència climàtica i ecològica. Andorra se suma així a la llista d’estats, regions i ciutats que ja ho han fet en el decurs d’aquest segon semestre 2019. No deixa de ser una declaració simbòlica però, segons el meu criteri, és important mostrar a la resta del món que és una preocupació més que emergent per a la nostra societat.

L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc, tal com es dedueix dels augments de temperatura de l’atmosfera i dels oceans, de la disminució de les quantitats de neu i gel, i de l’augment del nivell del mar. La majoria dels canvis observats des de mitjans del segle passat no tenen precedents en dècades ni tampoc en mil·lennis. Darrerament s’observen importants canvis en la freqüència i intensitat de molts esdeveniments meteorològics i climàtics extrems. Disminució de temperatures fredes extremes, augment de temperatures càlides extremes, episodis de pluges torrencials en regions normalment poc regades, pujada anormal del nivell dels oceans… i tots directament lligats a l’activitat i influència humana.

Per sort, darrerament, iniciatives com la de declarar estat d’emergència climàtica, disposen d’una important infraestructura mediàtica al darrere, i algun cap d’Estat influent n’està fent el seu pal de paller. Cal aprofitar aquesta embranzida, per conscienciar als ciutadans del món que encara ho veuen amb distància, com un mal menor i poca preocupació.

L’Acord de París del 2015 respecte al canvi climàtic, ha suposat un punt d’inflexió en l’actuació dels governs en benefici de la lluita contra el canvi climàtic. Després d’anys de negociacions, els països van acordar limitar l’augment de la temperatura global per sota dels 2 graus Celsius. Aquest escenari es caracteritza per arribar a reduir en més del 40% les emissions actuals de carboni i arribar a la neutralitat l’any 2100.
Certament, no es pot dir que no es realitzen esforços importants i es dediquen grans sumes econòmiques per a combatre aquest fenomen. Estats, grans empreses i multinacionals, des de fa anys, preveuen en llurs respectius pressupostos, un percentatge destinat a resoldre l’escalfament global. Som conscients que la influència de l’activitat humana sobre el planeta és evident i ens urgeix canviar alguns dels hàbits i costums que tenim identificats com a nocius pel nostre planeta. Cal aprofitar l’empenta d’aquests moviments políticosocials per no defallir i augmentar, si escau, els nostres esforços per aconseguir l’objectiu fixat.
Tal com el nostre arc parlamentari va posar de manifest en aprovar per unanimitat la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (coneguda com la Litecc), no tinc cap dubte que serem prou adults i responsables per aconseguir plegats la nostra tasca. Per aquesta raó, aquells qui en cada un dels Estats i/o organitzacions influents, tenim la responsabilitat de governar, hem de ser els primers a divulgar aquest missatge als nostres respectius representats. Més que una tasca és una obligació. 
President suplent del Grup Parlamentari Liberal
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT