Pako Temprado

Que aquesta és una socieetat que té por al silenci, i a la  introspecció, a trobar-se a sí mateixa és un fet palpable en el dia a dia. 

Tot va començar d’una manera molt subtil a la consulta dels dentistes, amb el fil musical: la intenció és fer més agradable l’espera (en molts casos és al contrari, perquè la música encara neguiteja més). 

Als supermercats la música de fons envaeix l’ambient amb un objectiu clar: amenitzar l’estona i que, de passada, els clients comprin, a ser possible compulsivament, amb els missatges de les ofertes que hi ha a la segona planta. Als centres comercials, els missatges corporatius acompanyen els potencials compradors (Andorra 2000, cent per cent preus baixos, A River tu ets el centre, etc...) durant tot el recorregut. El súmmum ja és als lavabos dels mateixos centres comericals, realment cal estar escoltant el darrer èxit de C. Tangana mentre fas les teves necessitats? 

A les estacions de transport els altaveus ens recorden tota l’estona que vigilem les pertinences, al metro de Barcelona hi ha televisors a les andanes que bombardegen els viatgers amb notícies i anuncis mentre la megafonia recorda que està prohibit anar sense mascareta i que no validar el bitllet és motiu de multa. Fins i tot dins dels combois hi ha televisors per veure curtmetratges i missatges comercials.

A molts autobusos que fan el trajecte a Barcelona cada seient té davant seu un televisor i connexió a internet.
En època d’estiu a les platges tampoc ens podem escapar dels missatges a tot drap pels altaveus.

Al gimnàs ja fa temps que van instal·lar televisors i fil musical, perquè mentre t’entrenes estiguis al corrent dels últims esdeveniments esportius o de les tafaneries de la premsa del cor.

Punt i a part serien els cafres que van a tot drap amb el motor del cotxe trucat fent un soroll insoportable per a la majoria de ciutadans.

Conec un cas extrem d’un amic que quan obres l’aixeta de la dutxa sona la ràdio.

El paroxisme arriba per l’època de Nadal (que, per cert, cada any comença més aviat; d’aquí a poc a l’agost ja faran els anuncis i començaran a instal·lar els ornaments als carrers). Els altaveus instal·lats a les vies públiques bombardegen els vianants amb les insofribles nadales. 

Algú recorda quant fa que no escolta el silenci? Haurem de marxar uns quants dies i tancar-nos en una cel·la de Montserrat per sentir-lo? 

Alguns territoris ja li treuen partit al fet de sentir del silenci com The Silent Route (thesilentroute.com) a l’Aragó amb uns 60 quilòmetres de vistes panoràmiques per algunes comarques del Maestrat on relament només se sent el silenci.

Ja ho va dir el matemàtic i teòleg Pascal: «Moltes de les desgràcies de la humanitat deriven del fet de no ser capaç de romandre tranquilament assegut i sol en una habitació en silenci».

Per a qui no la conegui us convido a escoltar la peça 4’33’’ del músic avanguardista John Cage, té molt a veure amb tot això.