El blanc i el negre
Ens agradi o no, el que s’esdevé als Estats Units ens afecta, ja que tard o d’hora també arriba a la resta de països occidentals amb alguns matisos i en major o menor grau, seguint les peculiaritats de cada indret. Va succeir amb el fenomen del MeToo i també amb la cultura de la cancel·lació. Mentre Elon Musk fa uns dies va aconseguir adquirir la plataforma Twitter, l’operació es tancava amb moltes hipòtesis i rumors al seu voltant. En primer lloc perquè els beneficis econòmics que reporten les seves accions no són sucosos i per tant no expliquen per ells mateixos el desemborsament astronòmic que ha realitzat el magnat sud-africà. Aquest per apaivagar la curiositat generada va explicar que la causa de la seva compra té a veure amb la voluntat de garantir la llibertat d’expressió ja que, segons ell, aquesta xarxa social imposa massa restriccions. Sens dubte, es refereix a la cultura woke, un terme que defineix una tendència que s’ha fet cada cop més present en tots els àmbits. Aquesta manera de pensar i actuar aniria un pas més enllà del bonisme, que també ens va arribar fa uns anys, per a desembocar en una mena d’activisme justicier, en el qual es posa en qüestió el poder de l’home blanc heterosexual. Musk ja ha manifestat en diverses ocasions la seva animadversió cap a aquesta nova actitud que titlla de dogmàtica i intolerant ja que si algú no està d’acord amb els seus arguments és acusat automàticament d’estar a favor del discurs d’odi. Va dictaminar uns dies enrere i no sense ironia que la caiguda de Netflix es deu al seu tarannà woke. I l’operació de compra de la xarxa social s’executa en aquest context tensionat, molt polaritzat, que es viu en els Estats Units des de fa dos o tres anys i que va arribar al seu paroxisme com tothom recordarà amb l’assalt al Capitoli. Un fet gravíssim que de retruc va fer que tant Facebook com Instagram, Twitter YouTube, Twitch i Snapchat vetessin Donald Trump. La compra de la plataforma per tant no és una qüestió baladí: molts dels milions d’usuaris de Twitter són agents polítics i socials de primer ordre, es tracta per tant de persones amb una notable influència sobre l’opinió pública. La voluntat de Musk pot resultar alarmant, si els representants del moviment Red Pill que abarca l’arc d’una extrema dreta cada cop més àmplia, no són moderats el grau de violència verbal i d’enfrontament pot arribar a nivells mai vistos abans. Musk té un pla i haurem d’esperar a veure si en veritat podrà contenir aquesta agressivitat desfermada i alhora respectar totes les veus. En un moment en què les persones donen per bo que dir la veritat equival molt sovint a insultar i tergiversar, per no dir mentir, sense aportar arguments fiables i sense establir un diàleg digne d’aquest nom amb el contrincant, l’empresa sembla gairebé impossible d’assolir. També hi ha qui diu que les seves motivacions han estat unes altres i que el que el mou és aconseguir poder per afavorir els seus propis interessos pel que fa als seus grans projectes empresarials, Tesla i Space X. Els qui creien que Musk pretenia tornar a obrir la porta a Donald Trump, fet que ajudaria aquest darrer de cara a les eleccions de 2024, s’han vist sorpresos per les darreres declaracions de l’expresident en sentit contrari. Els petits i grans terratrèmols que sacsejaran els Estats Units d’aquí al 2024 causaran de ben segur un tsunami general: poc o molt les xarxes socials han anat esborrant el gris de les nostres vides i amb una violència soterrada les han començat a tenyir en un blanc i negre irreconciliables.