Tesla
Aquest passat diumenge s’ha celebrat el 166è aniversari del naixement de Nikola Tesla a Smiljan, una localitat de l’imperi austrohongarès, ara pertanyent a Croàcia. Una mostra de la personalitat excèntrica d’aquest enginyer d’origen serbi rau en el fet d’haver estat influït per la filosofia vedanta a través dels preceptes de Swami Vivekananda, un fet que sens dubte el va portar no només a batejar alguns dels seus conceptes sobre matèria i energia en llengua sànscrita sinó també a practicar el vegetarianisme en els darrers anys de la seva vida. A uns trets peculiars per la seva època, s’afegeixen les seves ingents capacitats inventives que li van atorgar un perfil visionari de primer nivell. A ell li devem en gran mesura el motor d’inducció, la ferma aposta per la corrent alterna i altres innovacions. Per aquesta raó s’ha acabat convertint en un mite de la contracultura actual malgrat que durant un llarg lapse de temps la seva figura va caure gairebé en l’oblit. Un fenomen que es va deure de ben segur a l’ostracisme provocat pel seu tarannà, impropi d’un científic segons una opinió pública xocada per la inversemblança d’algunes de les seves afirmacions. Tesla, amb una carta de recomanació a la butxaca, va emigrar als Estats Units a l’edat de 28 anys. A Nova York va fundar empreses i laboratoris per a crear tota mena de dispositius elèctrics i mecànics. La seva rivalitat amb Edison va omplir rius de tinta i la pèrdua d’algunes de les seves patents en mans dels seus competidors també. Marconi va rebre el premi Nobel com a inventor de la radio quan Tesla 15 anys abans ja havia ideat un sistema similar al de l’italià. No va ser fins al 1943 que la propietat de la patent de l’invent li va ser retornada. Tampoc la seva mort no es va veure privada de polèmica: agents del govern nord-americà van irrompre en el seu despatx, confiscant tots els seus documents. La major part d’ells, però han estat restituïts finalment a la seva família. No cal dir però que un dels seus somnis, la consecució d’una font d’energia neta, sense fil, universal i a l’abast de tothom, se’ns apareix com la gran utopia pendent de realitzar, un avenç que en cas de ser assolit ens alliberaria d’un jou feixuc, i més en aquest moment present en el qual ens veiem immersos en una creixent guerra energètica. Segons Tesla la Terra i la seva atmosfera posseeixen electricitat i per tant resulten ser uns conductors de gran magnitud, a través del mateix planeta doncs es podria arribar a transmetre potència elèctrica a molt llarga distància. Un dels projectes contemporanis que beu dels seus treballs sobre les ones i la ionosfera resulta especialment intrigant. Es tracta del projecte nord-americà denominat Haarp que es va posar en marxa a finals del segle passat a Alaska i consta de 180 antenes que envien de forma conjunta mil milions d’ones d’alta freqüència a la ionosfera. A Rússia, a Europa i a la Xina ara ja també hi estan treballant en principi de forma experimental i de recerca. Aquesta tecnologia tindria la capacitat d’influir en el clima, alguns sectors li atribueixen a més unes facultats que semblen extretes d’un compendi de les teories de la conspiració. Quan les temperatures estivals han tocat sostre, alguns han acusat aquest tipus de tècnica de ser-ne la causa, com si l’escalfament global no existís, tot citant la seva finalitat militar i estratègica. Ens preguntem què pensaria l’enginyer de l’ús, allunyat del bé comú, de les seves recerques quan va ser ell mateix qui va afirmar que la ciència no és sinó la perversió d’ella mateixa, llevat que tingui com a objectiu la millora de la humanitat.