Avui s’ha presentat una nova edició de l’Andorra a Taula, el certamen culinari que en els darrers anys ha fet que molta gent d’aquí descobrís restaurants que, malgrat passar-hi per davant la porta més d’un cop, mai havia conegut, o que els turistes encuriosits de tastar la nostra cuina hagin vingut expressament a menjar els plats que es preparen durant aquestes jornades gastronòmiques que ja han fet seves les tardors del Principat. Una bona iniciativa, però que un cop més alimenta els famolencs de crítiques al model turístic del país.  

I és que no tothom està d’acord amb les polítiques que s’estan impulsant en els darrers anys per comercialitzar Andorra. Mentre uns sempre que parlen ho fan demanant allò que en diem turisme de qualitat, globalment tothom pensa en la massificació com la garantia d’omplir establiments. I les polítiques dels darrers anys van encaminades a fer venir més i més gent al Principat, independentment del seu poder adquisitiu, i això ens fa omplir el país d’ofertes per atraure el màxim de gent possible.

Per molts, això ha convertit Andorra en un Outlet permanent, en el qual sempre es poden trobar productes més barats que als altres llocs. I això no només afecta el comerç que baixa els preus per poder vendre més, afecta també hotels i restaurants que fan el mateix, perquè sinó la caixa no s’omple.

Que lluny que estem d’aquella Andorra en què oferíem, per partida doble, producte diferenciat i alhora barat. Oferíem qualitat i bon preu en un mateix paquet, cosa que ha estat la garantia d’èxit del nostre país. Ara, en un món globalitzat és molt més difícil competir. Els clients surten dels establiments havent preguntat un preu, i al moment estan mirant quan val el mateix producte amb el seu telèfon a internet o en una altra botiga. I contra això es fa complicat remar. Cal perseverança, confiança, feina ben feta i claredat d’idees. I per descomptat, que tothom remi cap a la mateixa banda, i amb força!