Tenim més llibertat d’expressió que altres països com França, Espanya o el Regne Unit, però menys que Finlàndia, Noruega, Dinamarca o Costa Rica. Això diu un estudi de Reporters Sense Fronteres que valora, a través de diferents ítems, valorats en gairebé 90 preguntes que han respost periodistes, sociòlegs i advocats de cada un dels 180 països que hi apareixen. A Andorra se’ns critica que els mitjans de comunicació depenem massa de poders polítics, econòmics i també el religiós.  
 

Si mirem al voltant, fugint de l’índex que ens pugui aportar aquest informe, som un país contradictori: sent realistes no tenim ni organitzacions criminals que ens coaccionin les informacions, ni poders polítics dictatorials ni grans corporacions manipuladores.  Però alhora, el Consell General va aprovar a finals del 2014 la Llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge, l’anomenada llei mordassa que ens fa corresponsables als mitjans de comunicació del que puguin die oients, teleespectadors o lectors a través dels nostres canals. Una llei retrògrada i complicada, perquè per molt que vulgui preservar una sèrie de drets que sense cal dubte cal preservar, deixa en escac la nostra feina i sobretot, desprotegides les nostres fonts d’informació. 
 

Però més enllà dels mitjans de comunicació i els seus legítims interessos comercials, polítics o empresarials (siguin privats o públics), la gent es pot expressar lliurement sobre el què li sembla? Quin grau hi juga, en un lloc tan petit com Andorra la por de represàlies i quin grau és per l’autocensura que ens apliquem nosaltres mateixos? 
 

Aquesta és una resposta que tan sols pot donar-se un país realment madur.