Joan Ramon Marina Candidat de PS + Verds + IC per Andorra la Vella
JOAN RAMON MARINA: «Tinc una obsessió malaltissa d’entendre la política com un servei social»
– Com i quan es posa al món de la política?
– Molt jove, seguint l’Equip de Renovació i lector de la seva revista. Així entro en contacte amb gent d’un perfil progressista com la Lídia Armengol, en Ton Armengol.
– Un referent polític d’Andorra?
– Lídia Armengol Vila perquè tenia les idees molt clares a l’hora d’introduir el seu bagatge personal a l’administració fent projectes plens de vida i útils per a la societat. El seu llegat es manté al PS.
– Un de fora?
– El socialista Willy Brandt, alemany, perquè de principis dels 70 m’apassiona molt la seva política d’aproximació als països de l’est. Volia traslladar allà la democràcia, cosa que va obligar a tothom a repensar les posicions de molts polítics.
– Un company de files en el qual confiï molt?
– Malgrat que a vegades podem topar una mica per caràcter, confio molt en en David Rios per la seva valentia i el seu coratge. Aquesta legislatura ha madurat moltíssim i ha crescut en àmbit polític i a més ens hem conegut millor i hem acostat posicions.
– Què li ha donat la política?
– La satisfacció de repensar moltes coses que m’afecten a mi i pensar més en plural per pensar-les per a la societat. I segurament algun mal de cap i distanciament amb les persones que més estimes. Em sento molt agraït de tenir aquesta obsessió malaltissa d’entendre la política com un servei social.
– Què li ha tret?
– Segurament la capacitat de creure en la meva carrera més personal. M’he abocat molt a l’equip i al conjunt. Però si això és el que he de pagar com a peatge, benvingut sigui.
– Perquè el PS i no una altra formació?
– Per una vocació molt social. La meva coherència personal amb el socialcristià que sóc, amb la doctrina social de l’església que me la crec més transversal, igual que el PS, que té unes bases i un treball completament transversals que em porten a ser fidel tant a l’església com al PS.
– Creu en aquesta Andorra?
– Crec en la fortalesa del país i de la seva gent. No m’agrada l’Andorra que m’han imposat en aquests darrers quatre anys ni la que m’estan dibuixant. La hem de transformar, no estic gens d’acord amb l’Andorra que m’imposen els Demòcrates per Andorra ni l’Andorra que els Liberals volen conservar. No crec en l’Andorra dels poderosos i dels bancs.
– Què treballarà per canviar si arriba al Consell General?
– Fer que l’economia tingui rostre humà, una economia social. Per això hem impulsat una llei de cooperatives. On hi ha la persona hi ha el centre de la política i per tant si ara hi ha problemes econòmics hem de donar sortides econòmiques. Tothom no té carrera ni estudis superiors, hi ha gent que no ve de cases bones i no té recursos però potser amb una cooperativa pugui tirar endavant. Les cooperatives són perquè tothom pugui formar part d’un negoci aportant el capital del seu treball i no un capital econòmic.
– Amb quins valors del seu partit se sent més identificat?
– La solidaritat.
– Què vol canviar de la seva parròquia?
–D’Andorra la Vella, Santa Coloma i la Margineda canviaria la brutícia i la deixadesa. També l’antiguitat i la tristesa de molts racons.
– És esportista?
– Faig natació.
– Quina música li agrada?
– Música barroca.
– De què viu?
– En aquests moments de traslladar el català als nouvinguts a través dels centres d’autoaprenentatge. Sóc un filòleg de l’administració pública.
– Molt jove, seguint l’Equip de Renovació i lector de la seva revista. Així entro en contacte amb gent d’un perfil progressista com la Lídia Armengol, en Ton Armengol.
– Un referent polític d’Andorra?
– Lídia Armengol Vila perquè tenia les idees molt clares a l’hora d’introduir el seu bagatge personal a l’administració fent projectes plens de vida i útils per a la societat. El seu llegat es manté al PS.
– Un de fora?
– El socialista Willy Brandt, alemany, perquè de principis dels 70 m’apassiona molt la seva política d’aproximació als països de l’est. Volia traslladar allà la democràcia, cosa que va obligar a tothom a repensar les posicions de molts polítics.
– Un company de files en el qual confiï molt?
– Malgrat que a vegades podem topar una mica per caràcter, confio molt en en David Rios per la seva valentia i el seu coratge. Aquesta legislatura ha madurat moltíssim i ha crescut en àmbit polític i a més ens hem conegut millor i hem acostat posicions.
– Què li ha donat la política?
– La satisfacció de repensar moltes coses que m’afecten a mi i pensar més en plural per pensar-les per a la societat. I segurament algun mal de cap i distanciament amb les persones que més estimes. Em sento molt agraït de tenir aquesta obsessió malaltissa d’entendre la política com un servei social.
– Què li ha tret?
– Segurament la capacitat de creure en la meva carrera més personal. M’he abocat molt a l’equip i al conjunt. Però si això és el que he de pagar com a peatge, benvingut sigui.
– Perquè el PS i no una altra formació?
– Per una vocació molt social. La meva coherència personal amb el socialcristià que sóc, amb la doctrina social de l’església que me la crec més transversal, igual que el PS, que té unes bases i un treball completament transversals que em porten a ser fidel tant a l’església com al PS.
– Creu en aquesta Andorra?
– Crec en la fortalesa del país i de la seva gent. No m’agrada l’Andorra que m’han imposat en aquests darrers quatre anys ni la que m’estan dibuixant. La hem de transformar, no estic gens d’acord amb l’Andorra que m’imposen els Demòcrates per Andorra ni l’Andorra que els Liberals volen conservar. No crec en l’Andorra dels poderosos i dels bancs.
– Què treballarà per canviar si arriba al Consell General?
– Fer que l’economia tingui rostre humà, una economia social. Per això hem impulsat una llei de cooperatives. On hi ha la persona hi ha el centre de la política i per tant si ara hi ha problemes econòmics hem de donar sortides econòmiques. Tothom no té carrera ni estudis superiors, hi ha gent que no ve de cases bones i no té recursos però potser amb una cooperativa pugui tirar endavant. Les cooperatives són perquè tothom pugui formar part d’un negoci aportant el capital del seu treball i no un capital econòmic.
– Amb quins valors del seu partit se sent més identificat?
– La solidaritat.
– Què vol canviar de la seva parròquia?
–D’Andorra la Vella, Santa Coloma i la Margineda canviaria la brutícia i la deixadesa. També l’antiguitat i la tristesa de molts racons.
– És esportista?
– Faig natació.
– Quina música li agrada?
– Música barroca.
– De què viu?
– En aquests moments de traslladar el català als nouvinguts a través dels centres d’autoaprenentatge. Sóc un filòleg de l’administració pública.