L’actriu Sílvia Forns ha actuat per primera vegada al Principat sota el paraigua d’Aniversari. L’obra es va estrenar el passat mes d’octubre i aquest dijous tornarà als escenaris amb una representació, a les 21.30 hores, al teatre de Les Fontetes de La Massana. A més, alguns dels actors, entre ells Forns, oferiran demà una xerrada a l’Animal Escola de Teatre per parlar d’aquest món i dels petits secrets que amaga la seva professió.

–Quin és el propòsit de la xerrada?
–Se’ns va proposar fer la xerrada des de l’Animal Escola de Teatre per parlar una mica sobre la professió d’actor/actriu. La idea és que des de la nostra pròpia experiència puguem comentar temes com la formació que es requereix o qualsevol altre dubte que tinguin els assistents. Intentarem respondre a totes les seves curiositats i parlarem dels petits secrets que amaga el teatre.

–Quins són aquests petits secrets?
–Bé, n’hi ha molts, dependrà del que preguntin els assistents [riu]. Jo per exemple puc dir que el que més m’agrada d’aquest món és la generositat que desprèn. Quan fas noves obres també coneixes a gent nova i a tot un equip que al final acaba sent la teva família. Passes moltes hores amb ells i et veuen en situacions vulnerables, i al final, aquella gent que no coneixies de res acaba formant part de la teva vida.

–Imagino que el teatre dona coses bones i dolentes...
–Potser el més dolent és que és molt difícil viure només del teatre. Hi té molt a veure el factor sort, perquè moltes vegades aconseguir o no un paper no depèn de tu, sinó de si encaixes o no en el físic que busquen o d’altres factors que tu no pots controlar. Tot i això, jo sempre dic que per treballar en aquesta professió és important tenir il·lusió i resistència.

–Quin és el seu cas?
–La veritat és que en el meu cas he pogut treballar sempre d’actriu. Tot i això, és cert que hi ha temporades en les quals estic sense feina, però llavors també és qüestió d’anar compaginant una mica els mesos de feina amb els que estàs desocupat. La professió d’actor/actriu requereix molta disciplina i has de saber gestionar els alts i baixos.

–El mercat laboral del teatre va a millor o a pitjor?
–Hi ha punts en què ha millorat, perquè hi ha més productores i Internet ha obert un nou ventall d’oportunitats. Tot i això, també és cert que les noves tecnologies han canviat el paradigma i les condicions laborals. Doncs conec casos en què, per exemple, a l’hora de contractar a un actor o actriu es mira el nombre de seguidors que té a Instagram o Twitter, i això potser no acaba sent del tot positiu.

–La veurem més per Andorra?
–Per ara no, tot i que sempre estic obreta a nous projectes. Andorra m’ha encantat i m’agradaria tornar, però és veritat que ara ens estem centrant només en Aniversari i en poder portar l’obra més enllà del Principat.