Escaldes-Engordany
La catedral saquejada: antecedent del pariatge
L’historiador Carles Gascón relata l’episodi del comte de Foix
Un centenar d’anys abans de la firma del primer pariatge, que va establir el coprincipat d’Andorra entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, el comte Ramon Roger de Foix va saquejar la vila i la catedral de la Seu d’Urgell. Aquest fet històric, ocorregut en una data incerta entre 1195 i 1196, va provocar que, per primera vegada, els comtes de Foix entressin en la política del sud de la serralada pirinenca. Els esdeveniments posteriors van portar a la firma del pariatge de 1278 entre el bisbe Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix.
L’historiador urgellenc Carles Gascón ha estudiat el perquè de l’episodi i les seves conseqüències i el resultat de la investigació l’ha publicat al volum La catedral saquejada (Edicions Salòria, 2015). Gascón va presentar ahir al vespre l’obra a la llibreria la Puça. «L’anàlisi del moment i de les seves circumstàncies donen la clau d’un esdeveniment cabdal en la història pirinenca, que implica la irrupció dels comtes de Foix com a nous agents polítics i posa les bases de la qüestió andorrana», s’explica en la contraportada.
«Fins ara s’havia dit que Ramon Roger de Foix havia saquejat la Seu perquè era molt dolent i anticristià, però la maldat del comte no és un argument històric», va argumentar Gascón. «S’han d’estudiar els factors socials i econòmics, no el perfil psicològic», va afegir. El saqueig va venir motivat per «la lluita de diverses faccions de barons contra el comte d’Urgell Ermengol VIII», va explicar.
A les acaballes del segle XII, el bisbe d’Urgell era una figura amb molt de pes feudal. El nomenament del bisbe Bernat de Castelló, favorable als interessos dels barons i contra el comte d’Urgell, va ser considerat un frau pels urgellencs que es van rebel·lar. Aleshores, Dolça de Foix, enemistada amb el seu fill, el comte d’Urgell Ermengol VIII, va instigar el seu nebot, el comte Ramon Roger de Foix, perquè ataqués el seu fill.
El de Foix es va aliar amb els vescomtes de Castellbó i junts van crear un bloc per anar contra l’església d’Urgell i erosionar el seu poder. Al llarg del segle XIII, tant l’església com el comte d’Urgell, van anar perdent terreny fins que se signa el pariatge: mitjançant aquest pacte, el bisbe deixa de ser senyor absolut de les valls andorranes per passar a ser cosenyor amb el comte de Foix. «El bisbe va ser el gran perdedor», va concloure Gascón.
Gascón està preparant una tesi doctoral sobre el catarisme a Catalunya i durant la recerca va accedir a arxius i documentació que parlen de l’episodi del saqueig de la catedral urgellenca. «Un monjo cistercenc relata en una crònica de 1215 que els habitants de la Seu es van refugiar a la catedral, que era l’única fortalesa, però el setge del comte de Foix els va obligar a sortir per manca d’aigua. Es van beure haver de beure els seus pixats».
L’historiador urgellenc Carles Gascón ha estudiat el perquè de l’episodi i les seves conseqüències i el resultat de la investigació l’ha publicat al volum La catedral saquejada (Edicions Salòria, 2015). Gascón va presentar ahir al vespre l’obra a la llibreria la Puça. «L’anàlisi del moment i de les seves circumstàncies donen la clau d’un esdeveniment cabdal en la història pirinenca, que implica la irrupció dels comtes de Foix com a nous agents polítics i posa les bases de la qüestió andorrana», s’explica en la contraportada.
«Fins ara s’havia dit que Ramon Roger de Foix havia saquejat la Seu perquè era molt dolent i anticristià, però la maldat del comte no és un argument històric», va argumentar Gascón. «S’han d’estudiar els factors socials i econòmics, no el perfil psicològic», va afegir. El saqueig va venir motivat per «la lluita de diverses faccions de barons contra el comte d’Urgell Ermengol VIII», va explicar.
A les acaballes del segle XII, el bisbe d’Urgell era una figura amb molt de pes feudal. El nomenament del bisbe Bernat de Castelló, favorable als interessos dels barons i contra el comte d’Urgell, va ser considerat un frau pels urgellencs que es van rebel·lar. Aleshores, Dolça de Foix, enemistada amb el seu fill, el comte d’Urgell Ermengol VIII, va instigar el seu nebot, el comte Ramon Roger de Foix, perquè ataqués el seu fill.
El de Foix es va aliar amb els vescomtes de Castellbó i junts van crear un bloc per anar contra l’església d’Urgell i erosionar el seu poder. Al llarg del segle XIII, tant l’església com el comte d’Urgell, van anar perdent terreny fins que se signa el pariatge: mitjançant aquest pacte, el bisbe deixa de ser senyor absolut de les valls andorranes per passar a ser cosenyor amb el comte de Foix. «El bisbe va ser el gran perdedor», va concloure Gascón.
Gascón està preparant una tesi doctoral sobre el catarisme a Catalunya i durant la recerca va accedir a arxius i documentació que parlen de l’episodi del saqueig de la catedral urgellenca. «Un monjo cistercenc relata en una crònica de 1215 que els habitants de la Seu es van refugiar a la catedral, que era l’única fortalesa, però el setge del comte de Foix els va obligar a sortir per manca d’aigua. Es van beure haver de beure els seus pixats».