ESCALDES-ENGORDANY
Les amenaces als Cierco i la demanda dels Pujol, juntes
La representació legal dels accionistes sosté que les dues causes no es poden investigar per separat
La representació legal dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), Ramon i Higini Cierco, ha demanat a la batlle encarregada de la instrucció del presumpte delicte de revelació de secrets bancaris denunciat en el marc d’una querella penal per la família de l’expresident català Jordi Pujol, que uneixi aquesta investigació a la de les amenaces i extorsions rebudes per dirigents de l’entitat bancària que va denunciar Higini Cierco davant la instructora del cas BPA, segons ha informat l’Altaveu, citant fonts pròximes al cas.
Higini Cierco va revelar les coaccions i amenaces per part d’altes instàncies d’Interior espanyoles en la seva declaració a la batlle Canòlic Mingorance, que instrueix el cas BPA. Mingorance va desglossar en una nova causa les amenaces denunciades i va comunicar els fets exposats a la batlle Cristina Bea, instructora del cas de la suposada revelació de dades bancàries. La primera de les causes, la nova, ha entrat al torn ordinari d’instrucció penal i encara no té un responsable judicial assignat.
Per tot això, els advocats dels Cierco mantenen que no es pot investigar per separat les amenaces de la suposada revelació de dades bancàries. Els lletrats consideren inconcebible que es vulgui separar una circumstància de l’altra. L’Altaveu diu que «fonts coneixedores del cas han assegurat que ‘és impensable que, en cas d’haver-se facilitat algun tipus d’informació, aquesta s’hagués donat sense que hagués ocorregut una circumstància com la descrita per Cierco en la seva compareixença davant Mingorance’». Potser també es demanarà a la batlle del cas BPA que no desglossi la causa ja que tot el cas arrenca a partir de les extorsions. D’aquí, diu l’Altaveu, «es va iniciar tot un procés ‘il·legal’ que ha conduït ‘a la intervenció d’un banc i a l’obertura d’unes causes judicials que en derivar-se d’un acte il·lícit han de ser també considerades il·lícites’».
El fruit de l’arbre enverinat / D’altra banda, el cas Silverthorne Lumber Co. vs. els Estats Units, de 1920, va assentar jurisprudència: la doctrina del fruit de l’arbre enverinat, segons la qual els tribunals no poden admetre les proves obtingudes amb mètodes il·legals (tot i que sempre hi ha excepcions). A aquesta teoria del dret s’agafa la família Pujol per demostrar que les dades facilitades sobre els seus comptes a Andorra es van obtenir de forma il·lícita.
Si es confirma que la Policia espanyola va pressionar l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, per obtenir la informació dels comptes bancaris dels Pujol a l’entitat (i a partir de la qual l’Audiència Nacional va emetre una comissió rogatòria a la justícia andorrana), una part del cas obert no tindrà validesa perquè prové d’una prova il·legal. És l’argument que defensa el periodista Carlos Quílez en una notícia publicada al diari El español.
Revelació de secrets / La declaració realitzada fa uns dies per Higini Cierco davant de la batlle Mingorance ha aixecat la llebre. Cierco va confessar que havia rebut amenaces d’altes instàncies d’Interior espanyoles perquè els aportés informació confidencial sobre els comptes de la família Pujol, i també de Mas i Junqueras.
De fet, l’advocat de la família Pujol a Andorra, Jean Michel Rascagneres, va assegurar que imputaran i demanaran el processament de «totes les persones responsables de la revelació del secret bancari», un acte que, va recordar, «és delicte a Andorra». El lletrat ho va anunciar després que se sabés que Miquel va revelar la informació confidencials dels comptes dels Pujol Ferrusola.
Higini Cierco va revelar les coaccions i amenaces per part d’altes instàncies d’Interior espanyoles en la seva declaració a la batlle Canòlic Mingorance, que instrueix el cas BPA. Mingorance va desglossar en una nova causa les amenaces denunciades i va comunicar els fets exposats a la batlle Cristina Bea, instructora del cas de la suposada revelació de dades bancàries. La primera de les causes, la nova, ha entrat al torn ordinari d’instrucció penal i encara no té un responsable judicial assignat.
Per tot això, els advocats dels Cierco mantenen que no es pot investigar per separat les amenaces de la suposada revelació de dades bancàries. Els lletrats consideren inconcebible que es vulgui separar una circumstància de l’altra. L’Altaveu diu que «fonts coneixedores del cas han assegurat que ‘és impensable que, en cas d’haver-se facilitat algun tipus d’informació, aquesta s’hagués donat sense que hagués ocorregut una circumstància com la descrita per Cierco en la seva compareixença davant Mingorance’». Potser també es demanarà a la batlle del cas BPA que no desglossi la causa ja que tot el cas arrenca a partir de les extorsions. D’aquí, diu l’Altaveu, «es va iniciar tot un procés ‘il·legal’ que ha conduït ‘a la intervenció d’un banc i a l’obertura d’unes causes judicials que en derivar-se d’un acte il·lícit han de ser també considerades il·lícites’».
El fruit de l’arbre enverinat / D’altra banda, el cas Silverthorne Lumber Co. vs. els Estats Units, de 1920, va assentar jurisprudència: la doctrina del fruit de l’arbre enverinat, segons la qual els tribunals no poden admetre les proves obtingudes amb mètodes il·legals (tot i que sempre hi ha excepcions). A aquesta teoria del dret s’agafa la família Pujol per demostrar que les dades facilitades sobre els seus comptes a Andorra es van obtenir de forma il·lícita.
Si es confirma que la Policia espanyola va pressionar l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, per obtenir la informació dels comptes bancaris dels Pujol a l’entitat (i a partir de la qual l’Audiència Nacional va emetre una comissió rogatòria a la justícia andorrana), una part del cas obert no tindrà validesa perquè prové d’una prova il·legal. És l’argument que defensa el periodista Carlos Quílez en una notícia publicada al diari El español.
Revelació de secrets / La declaració realitzada fa uns dies per Higini Cierco davant de la batlle Mingorance ha aixecat la llebre. Cierco va confessar que havia rebut amenaces d’altes instàncies d’Interior espanyoles perquè els aportés informació confidencial sobre els comptes de la família Pujol, i també de Mas i Junqueras.
De fet, l’advocat de la família Pujol a Andorra, Jean Michel Rascagneres, va assegurar que imputaran i demanaran el processament de «totes les persones responsables de la revelació del secret bancari», un acte que, va recordar, «és delicte a Andorra». El lletrat ho va anunciar després que se sabés que Miquel va revelar la informació confidencials dels comptes dels Pujol Ferrusola.