L’obertura del país a la resta del món, l’ètica en l’exercici de l’activitat política i la incertesa del futur a nivell internacional van centrar ahir el discurs del síndic general, Vicenç Mateu, durant el 24è aniversari de la Constitució. El màxim representant del Consell General va explicar que «els polítics han d’actuar sota els paràmetres ètics que esperen d’ells els ciutadans», a banda de fer especial menció en què «la Justícia ha de respondre amb celeritat i la independència que se li suposen i exigeixen». A més, també va lloar l’efectivitat de l’Estat de Dret andorrà, la separació de poders del qual garanteix que «la llei és igual per a tots evitant que s’imposi el més poderós per sobre de la resta». En aquest sentit, va destacar la funcionalitat d’un sistema constitucional que «ha sabut resoldre adequadament els casos de males conductes polítiques», tant «a través de la denúncia dels fets» com «en el seu resultat final».
 

A banda de la incertesa que caracteritza el panorama internacional actual –fent especial referència al brexit i la presidència dels Estats Units–, Mateu va explicar que el país es troba en una situació en què «sembla que allò més tradicional no acaba de funcionar» però sense saber exactament «de quina forma hem d’evolucionar». Així doncs, va destacar que cal trobar l’equilibri entre «la tradició i una nova manera de fer», que s’ha de caracteritzar per «l’obertura i la transparència en un món globalitzat més petit i proper».
 

El cap de Govern, Toni Martí, va titllar el discurs del síndic de «molt humanístic», a banda de recolzar la seva reflexió sobre trobar l’equilibri entre tradició i innovació manifestant que «vivim en un món on sembla que allò vell no val i allò nou s’ha de descobrir entre tots». 

 

Refugiats / Repassant el paper del Principat en relació als exiliats republicans durant la Guerra Civil Espanyola que es dirigien a França (i del que la Casa de la Vall en recollia una exposició fins la setmana passada), Mateu va remarcar el caràcter acollidor d’un país que porta «més de 70 anys en aquesta tasca» i que continua demostrant-ho «amb l’actitud que té el país actualment respecte la gent que fuig del conflicte present en altres països. Tot i això, cal recordar que el projecte de llei per acollir refugiats encara no ha estat presentat –tot i que el Govern va anunciar que es faria a finals d’aquest mes–, pel que Andorra continua sent un dels Estats que no n’acull.
 

El president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, va explicar que no és el primer cop que el síndic es refereix a la prioritat d’exercir una activitat política «ètica», destacant que es tracta «d’una crida sempre necessària» que «ha d’anar vinculada al món dels valors». 

 

Liberals / Segons Josep Pintat, president del grup liberal, el discurs va estar «massa centrat en els assumptes exteriors», a banda de remarcar la necessitat de ser prudents amb les negociacions amb Europa, posant com a exemple que «ja hem perdut l’acord duaner de l’any 90». A més, també va explicar que és essencial «conservar el que tenim» perquè «la UE està canviant constantment, com es posa de relleu en l’Europa de les diverses velocitats» anunciada setmanes enrere. Pel que fa als assumptes interns, Pintat va destacar que la referència a l’ètica política pronunciada per Mateu potser «evidencia una certa crisi a les files de DA», a banda de manifestar que el cas de corrupció de Sant Julià «ja ha estat correctament jutjat».  Sobre aquestes declaracions, Baró va lamentar que fins i tot «en un dia com el de la Constitució» el grup liberal aprofiti per exercir una «política d’oposició». 

 

PS / Pere López, conseller de PS, va compartir les declaracions del síndic en relació a «l’ètica política», mencionant que es tracta d’un tema «del que se’n parlarà molt durant els propers mesos» ja que hi ha certes situacions –que han comportat dimissions– que encara «s’estan analitzant». A més, va convidar DA a fer «una reflexió política» sobre les actuacions que han afectat el partit. 

 

SDP / Sílvia Bonet, d’SDP, va qualificar el discurs de «molt genèric», sense entrar en la «profunditat de cap qüestió». No va voler valorar, però, si les declaracions sobre l’ètica «van dirigides a uns o altres» ja que «cadascú ha de fer la seva anàlisi».