PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Miqui Puig: «Per viure de la música cal talent i paciència»

Nora Haddad i ‘Bobby’ Verdeguer, andorrans convidats al debat

Per Iván Moure

La xerrada ‘Vivint (de) la música’, ahir al Centre de Congressos.
La xerrada ‘Vivint (de) la música’, ahir al Centre de Congressos. | Maricel Blanch
Arribar a ser músic i tocar davant d’un públic multitudinari, gravar un disc o simplement viure l’experiència d’assajar a diari són alguns dels somnis que tot jove que comença en el món de la música persegueix. Però en el moment en què poses els peus a terra hi ha preguntes irremeiables que et volten pel cap: És viable aconseguir-ho? Què cal per ser músic? Què s’ha de fer quan no tens recursos econòmics?
 
Aquestes qüestions han frustrat milions de carreres musicals. Probablement, qui es fica al cap que ser artista musical sona més a utopia, més en els temps en què vivim amb tanta competència, acaba sent el primer i últim mur de molts que volen viure de la música. I d’altres aguanten més, però també es queden pel camí. 
Ahir es van donar resposta a totes aquestes preguntes a la xerrada Vivint (de) la música a la sala d’actes del Centre Cultural la Llacuna, a la qual hi havia un moderador de luxe com és Miqui Puig, el cantant de Los Sencillos i el seu famós Bonito es i d’altres professionals com ara els andorrans Nora Haddad i Sergi Bobby Verdeguer, o els catalans Maria Rodés i Pau Codina.
 
Probablement el que més amunt ha arribat, almenys a nivell mediàtic, ha estat Puig. Per a ell, hi ha uns quants aspectes per poder ser un professional de la música. D’entrada, és evident que cal «talent» però aquest, «sense la paciència», no serveix. «És una carrera de fons. Qui no ho entén així i és perseverant, es queda pel camí», va opinar. «Només així pots viure de la música, si és que arribes».
 
Perquè segons Bobby al món actual hi ha sobresaturació de música, sobretot ara que es pot crear amb un ordinador, eina que tothom en té, existeix internet... I cal moure’s com peix a l’aigua per fer-se sentir: «Pots escollir el que vulguis però l’artista ha de saber moure’s a la xarxa, promocionar-se, ser proper a la gent... També has de saber com tractar amb la premsa, saber de llum, de so, ser bon negociador... Ha de saber de tot. Els músics som multitasking, que dic jo».
 
Andorra i el seu context dins el món musical internacional també va ser un punt calent de debat. Bobby i el nou àlbum Aathma de Persefone va arribar a ser el número 2 al Japó en el gènere Death Metal, però Maria Rodés, la cantautora, apunta que «no coneix gaire» Puig aporta que «falten sales», la música de bar, l’essència, però que parla sense coneixement de causa: «He vingut a punxar quatre vegades i prou».
 
En tot cas, Persefone ha aconseguit autofinanciar-se a través del micromecenatge. No guanya, però tampoc perd. I toca a nivell internacional. Bobby té una altra feina. Maria també. I Nora Haddad, cosa que no li ha impedit tocar la glòria al Festival Primavera Sound. Puig és l’única excepció dels cinc convidats de la xerrada i amb matisos: «Hi ha temps en que sí [sobretot als anys 90] i d’altres que no. Per això he creat LavRecords», una productora musical que entre d’altres coses desenvolupa projectes de joves. No viu de cantar, però sí de la música.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT