Impressions del paisatge andorrà
Un llibre de poesia amb il·lustracions relata les sensacions que deixa la natura del Principat
Quines sensacions et causa el paisatge? Això és el que intenten revelar David Gálvez a través de la poesia, i Mònica Armengol en les il·lustracions en el llibre Fragments de paisatge (Editorial Andorra), que es presentarà el pròxim dijous al bar la Fada Ignorant a les 20.00 hores.
L’obra està composta per 48 poemes de Gálvez i 44 il·lustracions d’Armengol
El títol de l’obra fa referència a una de les peces interiors. «Són paisatges d’Andorra i quan arribem a casa, són els fragments que ens queden quan caminem, correm o passegem per les muntanyes. Les sensacions que vius quan estàs a aquests llocs», relata Gálvez. Per això, en les composicions de l’escriptor es remeten les emocions que provoquen els canvis de colors dels paisatges muntanyencs, les sensacions físiques provocades pel fred o la calor o el blau intens del cel.
En total el llibre està compost per 48 poemes i 44 il·lustracions. Les composicions literàries són d’estil lliure i n’hi ha que estan conformades per dues línies o altres que són haikus, un clàssic poema japonès breu format per tres versos de cinc, set i cinc mores.
Art abstracte
La iniciativa es va començar a gestar fa cinc anys i és una proposta que Armengol va fer a Gálvez. La il·lustradora feia esbossos plàstics amb aquarel·les dels paisatges o ciutats que visitava fins que un dia va veure que tenia material per fer una obra només basada en Andorra. «Són retrats d’Andorra a l’hivern i l’estiu», ressalta Armengol. Ara bé, va creure convenient acompanyar les il·lustracions amb obres poètiques.
El procés creatiu de les il·lustracions, però, ha evolucionat. En un primer moment, la part gràfica eren tan els esbossos com collages de colors que fa en el taller. Finalment, es va apostar per les il·lustracions que feia en el taller i, per tant, és una mostra de la forma que té Armengol de treballar des de casa. Aquestes obres es tracten de collages de colors abstractes. «Si els mires de prop semblen taques, però quan t’allunyes veus un paisatge o una muntanya», narra la il·lustradora.
Els collages, matisa, estan compostos per papers tenyits amb colors com blaus, verds, marrons, ocres, entre d’altres. «Hi ha molt de contrast entre una gamma càlida i freda», puntualitza Armengol.
La il·lustradora és una apassionada de la muntanya i això també es pot percebre en les composicions. Per això, els collages estan fets a través dels apunts plàstics, de la memòria i les impressions que li van deixant aquestes excursions.
Tot i que les obres estan inspirades en els paisatges andorrans, Armengol confessa que no se’n pot reconèixer cap de concret, ja que tot es basa en les impressions que li ha deixat les meravelles de la naturalesa. «Els fragments són les sensacions de quan tornes de la sortida. Són petites parts dels paisatges captades sobre una tela».