Biociències
La Recerca en biociències per a la salut és el tema que centrarà els 10ns Debats de Recerca de la Societat Andorrana de Ciències i del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, els dies 31 de maig i 1 de juny , de les 6 a les 9 de la tarda, a la sala d’actes de MoraBanc d’Andorra la Vella.
Fa 10 anys que es varen iniciar els primers. Aquests varen tractar sobre Àmbits de recerca per a Andorra: La recerca mediambiental, el 2006.
Els 2ns se centraren en Vers el canvi climàtic, el 2007; els 3rs tractaren la Recerca mèdica i salut a Andorra, el 2008; els 4ts. La llengua catalana i Andorra, el 2009; els 5ns, La recerca en el sector privat i la transferència tecnològica, el 2010; els 6ns, La recerca sobre el paisatge a Andorra, el 2012; els 7ns, El talent humà en les organitzacions andorranes: investigació i oportunitats, el 2013; els 8ns, Física i Química, investigant la realitat, el 2014, i els 9ns, La recerca jurídica a Andorra, el 2015.
El camí recorregut fins avui mostra que contínuament apareixen nous temes i els investigadors andorrans o d’Andorra no paren de créixer i especialitzar-se en nous dominis de les ciències, experimentals o humanes.
Com en aquest cas de les biociències. Aquesta paraula no es trobava encara en les edicions del Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC dels anys 1995 i 2007.
El 2008 apareixen a Internet les primeres definicions considerant les biociències com aquelles que engloben diferents àmbits científics, com la biologia, la química, la física, la tecnologia, la farmàcia, la informàtica, les ciències de la nutrició i la tecnologia mediambiental.
El progrés bio-científic recolzant-se en la biotecnologia ha donat origen a noves disciplines com l’enginyeria genètica repercutint en els camps de la medicina, l’alimentació, l’agricultura i el medi ambient (L. F. Corredor Arias).
Les facultats de biociències que existeixen en el nostre entorn, des de fa menys de deu anys, engloben les dites Ciències de la Vida.
Al País Basc o comunitat autònoma espanyola, les empreses dins d’aquest sector generen un total de 305 milions d’euros anuals de facturació i donen feina a 1.500 treballadors.
De les 70 empreses que hi existeixen un 40% no existien fa cinc anys. El sector es considera com un bio-clúster.
La paraula clau en aquest nou sector, com segurament en altres que apareixeran en els propers anys, és el demulti-disciplinar, és a dir la col·laboració entre diferents disciplines i sectors i el creuament de la seva recerca per assolir objectius que només es poden obtenir de la unió d’aquests. La col·laboració pública-privada, en aquests casos també esdevé fonamental.
Les biociències són un element indispensable per solucionar problemes de salut i millorar la qualitat de vida.
El fet de què es fonamentin en el coneixement científic les obliga a fer un gran esforç d’investigació.
I és per aquesta raó que cal que participin molt activament en l’economia productiva per poder fer front als recursos que requereixen destinar a recerca.
Fer a partir de conèixer.
Aquest és el doble repte, conèixer primer i fer després.
Les biociències i la biotecnologia són una aposta econòmica a mig i llarg termini.
A nivell de salut, els treballs avui se centren en els biomaterials, o pròtesis del futur, en el sistema muscular i esquelètic, l’oftalmologia i el sistema cardiovascular; en la medicina regenerativa usant cèl·lules cultivades del propi pacient o d’un donant, en combinació d’estructures tridimensionals que poden imitar estructures d’un òrgan amb l’objectiu de reemplaçar-ne parcialment o total un de danyat; i altres camps...
El programa d’aquests 10ns Debats és un clar indicador de l’evolució soferta en aquests 10 anys pels mateixos Debats de Recerca, que s’han desenvolupat incrementant la qualitat i l’especificitat.
La conferència plenària A la recerca de la recerca anirà a càrrec del Dr. Josep M. Pujol i Reyes, avui a les 18.15 hores.La seguiran les ponències La biotecnologia a Andorra: un sector emergent per la Sra. Vanessa Arroyo i Nares; i la Biocuració i bioinformàtica, o com fer front als nous reptes per a la recerca en l’era de les dades massives (big data), per la Dra. Cristina Casals i Casas.
Demà a la tarda es presentaran les ponències Estrès del reticle endoplasmàtic com a estratègia terapèutica contra els tumors cerebrals pel Dr. Enric Xipell i Badals; Subunitats reguladores de la cromatina i la leucèmia: Identificació de noves dianes terapèutiques, pel Dr. Adam Cruickshank; Pesticides i malalties neurodegeneratives, pel Sr- Pierre-André Lafon; Estudi de l’oncogèn KRas amb un nou model biològic :els miniòrgans, per la Sra. Hannah Benisty; i La ZO-1 proteïna constituent dels complexos d’unió cel·lular: un important regulador del comportament de cèl·lules endotelials, per la Dra. Olga Tornavaca i Lázaro.
I com a ponències escrites no presencials s’incorporaran El diagnòstic genètic preimplantacional: com evitar la transmissió de malalties a la descendència, per la Dra. Gemma Daina i Noves; Genètica molecular de la retinitis pigmentosa autosòmica recessiva. Identificació i caracterització del gen EYS com a responsable del locus RP25 i la seva implicació en altres distròfies hereditàries de retina, pel Dr. Juan Ignacio Pieras i Martín; i Examinant els mecanismes de supressió del VIH amb : antiretrovirals actuals, resposta innata del sistema immunològic i noves estratègies antivirals, pel Sr. Albert Garcia i Miñambres.
Fent-ne la coordinació i l’estat de la qüestió la coordinadora Dra. Marta Fonolleda i Riberaygua.
Deu ponències i una conferència inaugural per als 10ns Debats de Recerca que compleixen els 10 anys d’existència i que ens conviden a tots , per a saber-ne una mica més o millor, de les investigacions i dels nostres investigadors, que treballen, silenciosament però aplicadament, per a millorar la nostra salut i qualitat de vida.
I per si ens cal, hem o podem aplicar o recolzar en el futur el que fan en el present.
arquitecte
Fa 10 anys que es varen iniciar els primers. Aquests varen tractar sobre Àmbits de recerca per a Andorra: La recerca mediambiental, el 2006.
Els 2ns se centraren en Vers el canvi climàtic, el 2007; els 3rs tractaren la Recerca mèdica i salut a Andorra, el 2008; els 4ts. La llengua catalana i Andorra, el 2009; els 5ns, La recerca en el sector privat i la transferència tecnològica, el 2010; els 6ns, La recerca sobre el paisatge a Andorra, el 2012; els 7ns, El talent humà en les organitzacions andorranes: investigació i oportunitats, el 2013; els 8ns, Física i Química, investigant la realitat, el 2014, i els 9ns, La recerca jurídica a Andorra, el 2015.
El camí recorregut fins avui mostra que contínuament apareixen nous temes i els investigadors andorrans o d’Andorra no paren de créixer i especialitzar-se en nous dominis de les ciències, experimentals o humanes.
Com en aquest cas de les biociències. Aquesta paraula no es trobava encara en les edicions del Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC dels anys 1995 i 2007.
El 2008 apareixen a Internet les primeres definicions considerant les biociències com aquelles que engloben diferents àmbits científics, com la biologia, la química, la física, la tecnologia, la farmàcia, la informàtica, les ciències de la nutrició i la tecnologia mediambiental.
El progrés bio-científic recolzant-se en la biotecnologia ha donat origen a noves disciplines com l’enginyeria genètica repercutint en els camps de la medicina, l’alimentació, l’agricultura i el medi ambient (L. F. Corredor Arias).
Les facultats de biociències que existeixen en el nostre entorn, des de fa menys de deu anys, engloben les dites Ciències de la Vida.
Al País Basc o comunitat autònoma espanyola, les empreses dins d’aquest sector generen un total de 305 milions d’euros anuals de facturació i donen feina a 1.500 treballadors.
De les 70 empreses que hi existeixen un 40% no existien fa cinc anys. El sector es considera com un bio-clúster.
La paraula clau en aquest nou sector, com segurament en altres que apareixeran en els propers anys, és el demulti-disciplinar, és a dir la col·laboració entre diferents disciplines i sectors i el creuament de la seva recerca per assolir objectius que només es poden obtenir de la unió d’aquests. La col·laboració pública-privada, en aquests casos també esdevé fonamental.
Les biociències són un element indispensable per solucionar problemes de salut i millorar la qualitat de vida.
El fet de què es fonamentin en el coneixement científic les obliga a fer un gran esforç d’investigació.
I és per aquesta raó que cal que participin molt activament en l’economia productiva per poder fer front als recursos que requereixen destinar a recerca.
Fer a partir de conèixer.
Aquest és el doble repte, conèixer primer i fer després.
Les biociències i la biotecnologia són una aposta econòmica a mig i llarg termini.
A nivell de salut, els treballs avui se centren en els biomaterials, o pròtesis del futur, en el sistema muscular i esquelètic, l’oftalmologia i el sistema cardiovascular; en la medicina regenerativa usant cèl·lules cultivades del propi pacient o d’un donant, en combinació d’estructures tridimensionals que poden imitar estructures d’un òrgan amb l’objectiu de reemplaçar-ne parcialment o total un de danyat; i altres camps...
El programa d’aquests 10ns Debats és un clar indicador de l’evolució soferta en aquests 10 anys pels mateixos Debats de Recerca, que s’han desenvolupat incrementant la qualitat i l’especificitat.
La conferència plenària A la recerca de la recerca anirà a càrrec del Dr. Josep M. Pujol i Reyes, avui a les 18.15 hores.La seguiran les ponències La biotecnologia a Andorra: un sector emergent per la Sra. Vanessa Arroyo i Nares; i la Biocuració i bioinformàtica, o com fer front als nous reptes per a la recerca en l’era de les dades massives (big data), per la Dra. Cristina Casals i Casas.
Demà a la tarda es presentaran les ponències Estrès del reticle endoplasmàtic com a estratègia terapèutica contra els tumors cerebrals pel Dr. Enric Xipell i Badals; Subunitats reguladores de la cromatina i la leucèmia: Identificació de noves dianes terapèutiques, pel Dr. Adam Cruickshank; Pesticides i malalties neurodegeneratives, pel Sr- Pierre-André Lafon; Estudi de l’oncogèn KRas amb un nou model biològic :els miniòrgans, per la Sra. Hannah Benisty; i La ZO-1 proteïna constituent dels complexos d’unió cel·lular: un important regulador del comportament de cèl·lules endotelials, per la Dra. Olga Tornavaca i Lázaro.
I com a ponències escrites no presencials s’incorporaran El diagnòstic genètic preimplantacional: com evitar la transmissió de malalties a la descendència, per la Dra. Gemma Daina i Noves; Genètica molecular de la retinitis pigmentosa autosòmica recessiva. Identificació i caracterització del gen EYS com a responsable del locus RP25 i la seva implicació en altres distròfies hereditàries de retina, pel Dr. Juan Ignacio Pieras i Martín; i Examinant els mecanismes de supressió del VIH amb : antiretrovirals actuals, resposta innata del sistema immunològic i noves estratègies antivirals, pel Sr. Albert Garcia i Miñambres.
Fent-ne la coordinació i l’estat de la qüestió la coordinadora Dra. Marta Fonolleda i Riberaygua.
Deu ponències i una conferència inaugural per als 10ns Debats de Recerca que compleixen els 10 anys d’existència i que ens conviden a tots , per a saber-ne una mica més o millor, de les investigacions i dels nostres investigadors, que treballen, silenciosament però aplicadament, per a millorar la nostra salut i qualitat de vida.
I per si ens cal, hem o podem aplicar o recolzar en el futur el que fan en el present.
arquitecte