L’any 1960 va sorgir una intensa campanya política en contra de Richard Nixon, basada en un pòster amb la seva fotografia que tenia per títol Would you buy a used car from this man?. La traducció d’aquesta frase, és: «Li compraria un cotxe usat a aquest home? Aquesta frase, aparentment innòcua, inserida en el pòster amb una fotografia de Nixon, va ser un autèntic torpede a la línia de flotació del (llavors) candidat a la presidència dels EUA. La clau està a la foto de Nixon, amb un llenguatge no verbal, facial i postural, que projecta la imatge de Tricky Dick (malnom que se li va donar a Nixon) com una persona múrria, poc de fiar i sense escrúpols. Val la pena buscar el pòster a internet, per a veure la classe de foto que un polític mai ha de permetre que surti a la llum, si vol preservar la seva imatge, és clar. Aquest mateix any, Nixon va perdre per la mínima les eleccions presidencials a John F. Kennedy, en part per la mala imatge que tenia en els mitjans de comunicació i per la propaganda en contra del partit demòcrata. Ara bé, Nixon no va desistir, i en 1968 es convertiria en el trenta-setè president dels Estats Units, i sent reelegit el 1972, després d’obtenir una de les victòries electorals més aclaparadores de la història dels EUA. Dos anys més tard, Tricky Dick va haver de dimitir de la presidència per culpa de l’escàndol Watergate i sortir sigilosament de la Casa Blanca per la porta del darrere.
 

Ara que el multimilionari novaiorquès Donald Trump ha estat investit com a candidat del Partit Republicà, després de deixar a la cuneta a tots els seus rivals, és possible que algun espavilat artista, dissenyi un pòster amb la seva foto que digui: Li vendria a crèdit un cotxe usat a aquest home? El motiu de dissenyar un pòster amb aquesta pregunta és la publicació al diari USA Today d’una investigació que ha revelat que hi ha centenars de persones i empreses petites que van treballar per a Donald Trump o per a alguna de les seves companyies, que mai van rebre el pagament dels seus factures o que no van aconseguir cobrar tot el seu crèdit. Les informacions revelades per USA Today retraten al holding empresarial de Trump com una organització que sovint deixa de pagar als seus proveïdors i contractistes, generalment petites empreses i autònoms; a més, abusant de la seva musculatura financera, imposa als seus proveïdors condicions lleonines i pacta els preus a la baixa. El diari USA Today també va revelar que, en molts casos, l’estratègia de l’organització empresarial de Trump és dilatar les reclamacions judicials per reclamació de deutes durant anys amb tàctiques legals, el que provoca que molts creditors prefereixin un acord transaccional, acceptant un pagament per imports inferiors a les factures reclamades, per evitar que s’allargui massa la situació.
 

USA Today va publicar que, des de fa diverses dècades, han estat presentades unes 60 demandes judicials per exempleats i excontractistes. Entre els primers, s’expliquen mig centenar de cambrers, dotzenes de bàrmans i desenes de rentaplats que van treballar en els seus hotels, casinos, complexos turístics i clubs. En el segon grup apareixen fusters, lampistes, pintors, un fabricant de cortines, una empresa d’instal·lació de finestres i una altra de catifes. Fins i tot hi ha diversos despatxos d’advocats que van representar a les empreses de Trump en demandes judicials en la jurisdicció social. Així mateix, diverses empreses del magnat novaiorquès han estat citades per múltiples violacions a les lleis tasques, per no pagar hores extra als seus empleats o per no respectar el salari mínim als seus treballadors.
 

L’exhaustiva investigació periodística duta a terme per USA Today és part de l’escrutini que la premsa nord-americana fa habitualment dels candidats presidencials, i aquesta vegada s’ha centrat en la vida de Trump i en les seves empreses, que han estat estudiades amb lupa, per descobrir draps bruts.

Donald Trump s’ha autodefinit davant els seus seguidors com un empresari d’èxit i s’ha vantat que no li ha importat jugar dur i ser implacable en els negocis per aconseguir els seus objectius; aquestes manifestacions han provocat que els periodistes investiguessin encara més a fons l’entramat empresarial del candidat republicà.
 

La reacció de Trump al reportatge publicat per USA Today va ser de negar categòricament les acusacions de morositat. En una entrevista realitzada amb posterioritat a la publicació de les escandaloses notícies, el multimilionari va assegurar que només havia deixat de pagar els treballs que havien estat nyaps, que no havien estat finalitzats o que s’havien executat més tard del que s’ha pactat contractualment. Alhora, ha manifestat que en ocasions havia deduït del preu de la factura dels contractistes, la part de les obres no acabades o mal acabades. A més el candidat a la presidència va presumir davant els mitjans de comunicació de pagar desenes de milers de factures puntualment, i fins i tot el seu portaveu va facilitar al Wall Street Journal una llista de companyies que van facilitar bones referències comercials dels negocis realitzats amb l’organització de Donald Trump i que en bastants casos, els contractistes van rebre un bonus per fer una bona feina. 

*Director de Brachfield & Morosólogos Asociados, BCN