PUBLICITAT

Emocions i mercats

En l’estudi de les teories tradicionals vam aprendre que els mercats i els models d’economia eren eficients, compostos per paràmetres que eren quantificables matemàticament (en models més o menys simplistes), i encara sent variables en el temps permetien realitzar projeccions de futur encara que fos amb un marge d’error: quin economista no recorda el model IS-LM, la Regla de Taylor, o les fronteres eficients de Markovitz?
També s’ha suposat la creença que els agents econòmics i els inversors actuaven de manera racional prenent les decisions més eficients, però la realitat és una altra doncs estan influenciades per les seves pròpies emocions, i els seus comportaments poden acabar estan lluny de tota racionalitat i lògica. I sinó, perquè es formen bombolles d’actius, o hi ha recapitulacions massives en mercats a mínims?.
Aquesta temàtica és àmpliament desenvolupada per la ‘Finances conductuals’, la psicologia conductual al món de les finances. Anem a passar ràpidament per alguns dels seus conceptes per entendre millor com actuen els inversors i la importància que té un assessor professional per ajudar-los a evitar alguns errors i definir una estratègia d’inversió adequada i coherent.
La base emocional d’un inversor està en els seus propis prejudicis i aquests influeixen en la presa de decisions, caient en ocasions en els paranys psicològics que els mercats van posant pel camí. Els prejudicis estan condicionats per les experiències passades i, en moltes ocasions, accentuats per un baix nivell d’educació financera. Repassem alguns dels prejudicis més comuns.
L’excessiva confiança en les seves pròpies idees i judicis, com si fossin coneixedors del futur i de les ineficiències dels mercats. Sota aquest prejudici, guanyar diners es considera una habilitat i perdre-ho un factor de mala sort. En algunes ocasions, fins i tot, l’inversor valora retrospectivament les decisions dels altres dient que “era previsible que això anava a ocórrer, o no ho veies venir?”
La falta de prudència a l’hora de treure conclusions, basades en escasses informacions i dades que no són suficientment rellevants –la compra d’actius recolzada en el rendiment de l’últim any és un exemple. S’arriba a obviar les dades reals del moment, simplement perquè no justifiquen les conclusions inicials.
La perseverança en les creences pot portar a opinions totalment rígides i, en aquest parany, els inversors tendeixen a mantenir posicions amb pèrdues amb l’afany de recuperar el perdut. L’ “aferrament a determinades accions”, fins i tot en contra de tota lògica fonamental, seria un exemple d’això, quan poden existir millors oportunitats d’inversió.
La tendència a sentir una major seguretat pel que és proper impulsa als inversors a centrar les seves carteres en actius domèstics i/o valors de moda, per la falsa sensació de què la familiaritat els aporta un millor coneixement i control. Si a això li unim la fascinació per la marca o el producte que ven la companyia tenim un doble parany, i més si l’inversor ignora el principi de la diversificació de carteres. Els mercats internacionals també ofereixen oportunitats.
Per acabar, esmentar la baixa capacitat per aïllar-se de la influència de les masses, la qual cosa porta finalment a les decisions d’inversió més incoherents, i en cadena a les exagerades reaccions dels mercats.
A vegades l’inversor té el sentiment del penediment i de si és capaç d’analitzar els seus prejudicis objectivament, una situació que sol produir-se en moments de pèrdues inesperades o sota cap control.
Un assessor o gestor de patrimonis pot ajudar als inversors a dissenyar una estratègia d’inversió coherent o, almenys, prou justificada per evitar decisions irracionals i els seus posteriors penediments. Entendre els mercats i els seus riscos és bàsic, i aleshores l’assessorament no passarà per alt alguns principis bàsics com són la diversificació, les correlacions i la necessitat d’adequar l’horitzó temporal dels objectius d’inversió.
El gestor ha de realitzar un ampli debat amb l’inversor. En aquest els principals aspectes en els quals se centraran seran les metes financeres i l’horitzó temporal per a la consecució, i definir el nivell de risc adequat. Alhora, ha d’entendre els prejudicis de l’inversor per veure com podria reaccionar davant de determinats esdeveniments inesperats. Partim del fet que els mercats financers són incerts i és necessari entendre els riscos que es poden donar en algun moment de la inversió. Aquests són difícils de predir, així com els rendiments futurs, malgrat les aproximacions quantitatives que ens ofereixen els ‘backtesting’. Cal exposar-ho als inversors obertament.
La tendència al risc d’un inversor són la tolerància i l’aversió a les pèrdues, aspectes molt difícils de mesurar, fet que obre un debat on entra la irracionalitat en joc –el que s’afirma desitjar i el que necessàriament es desitja. I continuem sota la premissa que en algun moment de la inversió les pèrdues es produiran i hauran estat impredictibles. La tolerància pot ser plantejada en períodes curts o llargs de temps, però en tot cas haurien de coincidir amb les metes financeres i el seu horitzó temporal.
La metes financeres poden ser diverses: des de l’estabilitat del valor patrimonial –propi de l’inversor de curt termini– fins al manteniment del poder adquisitiu i el creixement del capital –associat a una visió de llarg termini. Un patrimoni es pot segmentar segons diferents propòsits (total seguretat, pla d’estudis, rendes de jubilació, inversions financeres amb risc, etc).
L’assessor ha d’ajudar a ampliar els coneixements dels inversors, facilitant tota la informació –elements a favor i en contra–, així com realitzar un seguiment posterior de l’estratègia, doncs les circumstàncies personals poden canviar, i en els moments de resultats dolents la confiança de l’inversor pot nimbar-se i portar novament a decisions irracionals. Abans de res, el gestor no hauria de deixar-se portar per les emocions dels seus clients, la qual cosa no es contradiu amb tenir-les en compte. I escoltar les seves preferències a l’hora de la inversió, i debatre en cas que restin millors oportunitats. Mantenir una disciplina pot ser la clau de l’èxit d’una estratègia d’inversió.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT