Comença la veritable campanya de l’IRPF
E l 30 de setembre finalitza el termini ordinari per a presentar la declaració de l’IRPF de 2015. No obstant, això no comporta que ens haguem d’oblidar de l’IRPF, que mai hem de deixar de banda, doncs des d’ara i fins al 31 de desembre és probablement el període més important de la campanya anual de l’IRPF.
Això és així doncs és en aquest darrer trimestre de l’any en el que podrem prendre i executar tot un seguit de decisions que ens permetin optimitzar l’import de l’IRPF de l’exercici 2016 a liquidar al 2017.
D’abril a setembre tenim temps per a presentar la declaració de l’IRPF, declarar les rendes obtingudes en l’any i liquidar comptes amb Tributs pagant el que resulti o sol·licitant la devolució de l’excés pagat al llarg de l’any via retencions a compte, però ja no podrem fer cap actuació per a reduir la quota de l’IRPF.
La presentació de la declaració, sense deixar de ser una actuació rellevant, no és altra cosa que complir amb un mer formalisme de més o de menys complexitat que no ens aportarà cap benefici, deixant de banda la possible sanció per no complir correctament amb l’obligació de declaració.
És doncs des d’ara i fins a final d’any que hem d’analitzar les rendes obtingudes des de l’inici de l’exercici i veure si podem fer alguna cosa per reduir l’import de l’IRPF de 2016 a liquidar al 2017.
També val a dir que el nostre marge d’actuació potser no és molt ampli, doncs hi ha una sèrie de rendes que no podem ‘gestionar’ com ara la percepció d’un salari, però hi és, i potser unes simples actuacions ens poden portar a estalviar uns centenars d’euros en l’IRPF.
Una primera actuació que ens podem plantejar és analitzar com ho podem fer per no excedir dels imports màxims de les reduccions, límits mínims de tributació, de la base general (24.000 euros amb caràcter general) i de la base de l’estalvi (3.000 euros).
Com s’ha avançat incidir directament sobre els components que formen la base general –rendiments del treball, el capital immobiliari i els rendiments d’activitats econòmiques– és difícil, doncs són uns ingressos que normalment no es poden modificar i ni tan sols periodificar.
On si es pot actuar i cal valorar amb atenció és sobre si convé optar per els règims d’estimació objectiva de rendes de capital immobiliari i d’activitats econòmiques i si s’escau fer la corresponent modificació censal.
Els règims d’estimació objectiva previstos el que fan és determinar el resultat de l’activitat de lloguer d’immobles o de l’activitat econòmica a partir d’un percentatge fix de despeses sobre els ingressos d’entre el 3 i el 80%, és a dir, obviant la despesa real. Per tant, si la despesa real és inferior a la despesa estimada per la norma de l’IRPF resultarà convenient optar pel règim objectiu de cara a minorar els beneficis tributables.
En tots els casos però és pot fer una gestió activa de la base general per mitjà de dos mecanismes expressament previstos en la normativa de l’IRPF: les aportacions a plans de pensions i les inversions en habitatge habitual.
La Llei de l’IRPF preveu una reducció en la base general de fins a 5.000 euros o el 30% dels rendiments del treball i activitats econòmiques per a l’aportació a plans de pensions i a altres instruments de previsió social. En aquest sentit, si bé aquesta reducció és temporal i s’haurà de tributar en el futur al rescatar el pla de pensions, ens permet diferir l’impost a un moment futur en el que probablement les rendes a integrar en la base general seran menors, doncs les pensions de jubilació habitualment són més baixes que els salaris percebuts estant actiu.
Una altra opció és invertir en un habitatge habitual de propietat, inversió que la norma de l’IRPF bonifica amb una reducció del 25% de l’import destinat en l’exercici per a l’adquisició de l’habitatge habitual amb un màxim de 1.000 euros. Per tant, si segons el calendari ordinari de pagaments de la hipoteca no s’arriba al màxim previst de deducció és convenient analitzar la opció d’anticipar una amortització de capital de la hipoteca per tal de gaudir al màxim d’aquesta reducció.
Pel que fa a la base de l’estalvi, gestionar-la de forma activa és més factible.
Una actuació pot consistir en veure amb exactitud quins han estat els nostres rendiments de capital i quins preveiem seran fins a final d’any per tal de veure si és necessari i, en el seu cas, és possible modificar la data del seu venciment de cara a evitar excedir del límit exempt de 3.000 euros anuals.
Al respecte també es pot plantejar el canviar els actius en què ens trobem invertits i passar d’uns actius que generen rendes de capital que s’integren en la base de l’estalvi en d’altres com a fons d’inversió que no s’integren o productes d’assegurança que no s’integren fins al dia del seu del rescat, moment que sempre podrem gestionar, doncs únicament depèn de la nostra voluntat.
Un altre aspecte que s’ha d’analitzar és si tenim la possibilitat de minorar l’import dels rendiments de capital positius ja materialitzats amb d’altres rendiments de capital negatius latents que tinguem en la nostra cartera de manera que puguem compensar l’excés de rendiments sobre els 3.000 euros via la materialització d’aquestes pèrdues.
En conclusió, un cop presentada la declaració de l’IRPF del 2015 no ens hem d’oblidar de la declaració de l’IRPF del 2016 fins al mes d’abril de l’any vinent, doncs segurament val la pena que hi dediquem una estona d’aquí a final d’any –quan abans millor– i que quedem, si cal, amb l’assessor fiscal i amb el banquer de cara a veure si encara estem a temps d’optimitzar l’import que haurem de liquidar amb Tributs a partir del mes d’abril vinent quan liquidem l’IRPF d’aquest any 2016.
Això és així doncs és en aquest darrer trimestre de l’any en el que podrem prendre i executar tot un seguit de decisions que ens permetin optimitzar l’import de l’IRPF de l’exercici 2016 a liquidar al 2017.
D’abril a setembre tenim temps per a presentar la declaració de l’IRPF, declarar les rendes obtingudes en l’any i liquidar comptes amb Tributs pagant el que resulti o sol·licitant la devolució de l’excés pagat al llarg de l’any via retencions a compte, però ja no podrem fer cap actuació per a reduir la quota de l’IRPF.
La presentació de la declaració, sense deixar de ser una actuació rellevant, no és altra cosa que complir amb un mer formalisme de més o de menys complexitat que no ens aportarà cap benefici, deixant de banda la possible sanció per no complir correctament amb l’obligació de declaració.
És doncs des d’ara i fins a final d’any que hem d’analitzar les rendes obtingudes des de l’inici de l’exercici i veure si podem fer alguna cosa per reduir l’import de l’IRPF de 2016 a liquidar al 2017.
També val a dir que el nostre marge d’actuació potser no és molt ampli, doncs hi ha una sèrie de rendes que no podem ‘gestionar’ com ara la percepció d’un salari, però hi és, i potser unes simples actuacions ens poden portar a estalviar uns centenars d’euros en l’IRPF.
Una primera actuació que ens podem plantejar és analitzar com ho podem fer per no excedir dels imports màxims de les reduccions, límits mínims de tributació, de la base general (24.000 euros amb caràcter general) i de la base de l’estalvi (3.000 euros).
Com s’ha avançat incidir directament sobre els components que formen la base general –rendiments del treball, el capital immobiliari i els rendiments d’activitats econòmiques– és difícil, doncs són uns ingressos que normalment no es poden modificar i ni tan sols periodificar.
On si es pot actuar i cal valorar amb atenció és sobre si convé optar per els règims d’estimació objectiva de rendes de capital immobiliari i d’activitats econòmiques i si s’escau fer la corresponent modificació censal.
Els règims d’estimació objectiva previstos el que fan és determinar el resultat de l’activitat de lloguer d’immobles o de l’activitat econòmica a partir d’un percentatge fix de despeses sobre els ingressos d’entre el 3 i el 80%, és a dir, obviant la despesa real. Per tant, si la despesa real és inferior a la despesa estimada per la norma de l’IRPF resultarà convenient optar pel règim objectiu de cara a minorar els beneficis tributables.
En tots els casos però és pot fer una gestió activa de la base general per mitjà de dos mecanismes expressament previstos en la normativa de l’IRPF: les aportacions a plans de pensions i les inversions en habitatge habitual.
La Llei de l’IRPF preveu una reducció en la base general de fins a 5.000 euros o el 30% dels rendiments del treball i activitats econòmiques per a l’aportació a plans de pensions i a altres instruments de previsió social. En aquest sentit, si bé aquesta reducció és temporal i s’haurà de tributar en el futur al rescatar el pla de pensions, ens permet diferir l’impost a un moment futur en el que probablement les rendes a integrar en la base general seran menors, doncs les pensions de jubilació habitualment són més baixes que els salaris percebuts estant actiu.
Una altra opció és invertir en un habitatge habitual de propietat, inversió que la norma de l’IRPF bonifica amb una reducció del 25% de l’import destinat en l’exercici per a l’adquisició de l’habitatge habitual amb un màxim de 1.000 euros. Per tant, si segons el calendari ordinari de pagaments de la hipoteca no s’arriba al màxim previst de deducció és convenient analitzar la opció d’anticipar una amortització de capital de la hipoteca per tal de gaudir al màxim d’aquesta reducció.
Pel que fa a la base de l’estalvi, gestionar-la de forma activa és més factible.
Una actuació pot consistir en veure amb exactitud quins han estat els nostres rendiments de capital i quins preveiem seran fins a final d’any per tal de veure si és necessari i, en el seu cas, és possible modificar la data del seu venciment de cara a evitar excedir del límit exempt de 3.000 euros anuals.
Al respecte també es pot plantejar el canviar els actius en què ens trobem invertits i passar d’uns actius que generen rendes de capital que s’integren en la base de l’estalvi en d’altres com a fons d’inversió que no s’integren o productes d’assegurança que no s’integren fins al dia del seu del rescat, moment que sempre podrem gestionar, doncs únicament depèn de la nostra voluntat.
Un altre aspecte que s’ha d’analitzar és si tenim la possibilitat de minorar l’import dels rendiments de capital positius ja materialitzats amb d’altres rendiments de capital negatius latents que tinguem en la nostra cartera de manera que puguem compensar l’excés de rendiments sobre els 3.000 euros via la materialització d’aquestes pèrdues.
En conclusió, un cop presentada la declaració de l’IRPF del 2015 no ens hem d’oblidar de la declaració de l’IRPF del 2016 fins al mes d’abril de l’any vinent, doncs segurament val la pena que hi dediquem una estona d’aquí a final d’any –quan abans millor– i que quedem, si cal, amb l’assessor fiscal i amb el banquer de cara a veure si encara estem a temps d’optimitzar l’import que haurem de liquidar amb Tributs a partir del mes d’abril vinent quan liquidem l’IRPF d’aquest any 2016.