Una taula per a tothom
Fa uns dies, Govern, comuns i grups parlamentaris van celebrar la primera reunió tripartida que ha de servir per negociar una reforma cabdal per al futur d’Andorra: la del model de competències i transferències que assumeixen les corporacions parroquials. Sembla que, ara sí, després de molts anys de molts anuncis però pocs fets, es vol realment avançar en uns canvis legislatius d’una gran transcendència. Perquè no es pot negar, aquesta modificació és necessària per assegurar una sostenibilitat sempre necessària de les administracions públiques a la vegada que els serveis que s’han d’oferir al ciutadà es presten amb la màxima eficiència i la major qualitat possible.
Justament, per la importància que té i tindrà aquesta reforma, és un procés que no pot ser realitzat únicament per un partit polític. Cal buscar i cal trobar un consens el més ampli possible amb la resta de forces, tinguin o no representació als comuns o al Consell.
Fa temps que des del PS estem demanant que els nostres representants a les minories comunals puguin fer aportacions al document que es negocia. Jo mateixa he aprofitat en diverses ocasions la possibilitat que atorguen els precs i preguntes a les sessions de comú per demanar l’estat de les converses i reclamar que se’ns informi d’allò que s’estava negociant i que se’ns deixés participar.
Per ara, poca cosa hem pogut fer. Malauradament, hem vist que a alguns cònsols aquesta possibilitat no els agrada i volen excloure’ns. Cal dir, però, que, afortunadament, no és una postura compartida per tots els mandataris.
Ho dic clar, alt i amb rotunditat: les minories comunals hem de poder seure a la taula de negociació! No es pot entendre d’una altra manera. Són diversos els motius que reforcen aquesta afirmació.
En primer lloc, si estem als comuns és perquè representem un nombre important de ciutadans que les comunals del 2015 ens van donar la seva confiança i ens van votar perquè portéssim la seva veu a la corporació. A més, tenint en compte les peculiaritats del nostre sistema electoral –i en especial la seva escassa proporcionalitat-, veuríem que, en alguns casos, no acceptar les minories a la taula de negociació seria deixar fora una majoria absoluta de la ciutadania de dita parròquia. Un exemple clar el tenim a Encamp, on per les informacions que ens han arribat el seu cònsol major seria dels que més incòmode estaria amb la possibilitat que les minories seguin a la taula. Fent això es deixaria fora els representants de gairebé el 57% dels electors.
En segon lloc, que no oblidi en cap moment ni Govern ni el grup parlamentari que li dona suport que per tirar endavant aquesta reforma no n’hi ha prou amb la seva majoria absoluta de 15 consellers. Necessiten una de qualificada. Parlant en plata, als seus vots s’hi han d’afegir o bé els del PS o bé els de Liberals. Sols no aconseguiran aprovar cap reforma. Per tant, farien bé en tenir present el precedent de la no congelació de les transferències pel 2017.
En tercer lloc, i crec que cabdal. Ho he dit ja vàries vegades. Es tracta d’una reforma clau per al futur del país. Parlem, per tant, d’un “tema d’Estat”. Ha d’excloure’s d’aquesta negociació forces polítiques amb un important suport electoral i que, no hem d’oblidar, en un futur potser hauran de governar els comuns que ara han de tancar el seu marc competencial i de finançament?
Les coses s’han de fer bé. Les coses importants, encara més. I aquesta reforma ho és i, per tant, cal que tothom hi pugui participar i dir la seva, aportar les seves propostes i debatent les dels altres. Ens hi juguem molt.
Consellera del PS al Comú d’Escaldes-Engordany
Justament, per la importància que té i tindrà aquesta reforma, és un procés que no pot ser realitzat únicament per un partit polític. Cal buscar i cal trobar un consens el més ampli possible amb la resta de forces, tinguin o no representació als comuns o al Consell.
Fa temps que des del PS estem demanant que els nostres representants a les minories comunals puguin fer aportacions al document que es negocia. Jo mateixa he aprofitat en diverses ocasions la possibilitat que atorguen els precs i preguntes a les sessions de comú per demanar l’estat de les converses i reclamar que se’ns informi d’allò que s’estava negociant i que se’ns deixés participar.
Per ara, poca cosa hem pogut fer. Malauradament, hem vist que a alguns cònsols aquesta possibilitat no els agrada i volen excloure’ns. Cal dir, però, que, afortunadament, no és una postura compartida per tots els mandataris.
Ho dic clar, alt i amb rotunditat: les minories comunals hem de poder seure a la taula de negociació! No es pot entendre d’una altra manera. Són diversos els motius que reforcen aquesta afirmació.
En primer lloc, si estem als comuns és perquè representem un nombre important de ciutadans que les comunals del 2015 ens van donar la seva confiança i ens van votar perquè portéssim la seva veu a la corporació. A més, tenint en compte les peculiaritats del nostre sistema electoral –i en especial la seva escassa proporcionalitat-, veuríem que, en alguns casos, no acceptar les minories a la taula de negociació seria deixar fora una majoria absoluta de la ciutadania de dita parròquia. Un exemple clar el tenim a Encamp, on per les informacions que ens han arribat el seu cònsol major seria dels que més incòmode estaria amb la possibilitat que les minories seguin a la taula. Fent això es deixaria fora els representants de gairebé el 57% dels electors.
En segon lloc, que no oblidi en cap moment ni Govern ni el grup parlamentari que li dona suport que per tirar endavant aquesta reforma no n’hi ha prou amb la seva majoria absoluta de 15 consellers. Necessiten una de qualificada. Parlant en plata, als seus vots s’hi han d’afegir o bé els del PS o bé els de Liberals. Sols no aconseguiran aprovar cap reforma. Per tant, farien bé en tenir present el precedent de la no congelació de les transferències pel 2017.
En tercer lloc, i crec que cabdal. Ho he dit ja vàries vegades. Es tracta d’una reforma clau per al futur del país. Parlem, per tant, d’un “tema d’Estat”. Ha d’excloure’s d’aquesta negociació forces polítiques amb un important suport electoral i que, no hem d’oblidar, en un futur potser hauran de governar els comuns que ara han de tancar el seu marc competencial i de finançament?
Les coses s’han de fer bé. Les coses importants, encara més. I aquesta reforma ho és i, per tant, cal que tothom hi pugui participar i dir la seva, aportar les seves propostes i debatent les dels altres. Ens hi juguem molt.
Consellera del PS al Comú d’Escaldes-Engordany