• ÉS INCOMPRENSIBLE AQUEST SERIAL A L'ENTORN DE L'ESTADI COMUNAL

El país està farcit d'equipaments faraònics, d'infraestructures que es repeteixen a les set parròquies. No s'han escatimat esforços en els darrers anys de bonança per invertir en poliesportius, teatres i altres ofertes que han acabat ofegant les finances del comuns, obligats per la llei de transferències a destinar aquests diners a inversions i no a funcionament.

Paral.lelament, el país ha projectat una mala imatge exterior. El partit de la Champions entre el Pidasa Santa Coloma i el Birkirkara maltès no s'ha pogut disputar. L'àrbitre, amb el vist-i-plau de la UEFA, va decretar dimarts la suspensió de l'encontre pel pèssim estat de la gespa. El club colomenc ha pagat la falta d'involucració de les administracions per disposar d'un estadi homologat amb les normatives internacionals. Fins a la data no hi ha hagut diners per a un estadi com Déu mana. No és cap novetat, i la selecció nacional ja sap què és jugar a l'exili. Andorra no és cap potència en el món del futbol, però tampoc ho és en altres organismes internacionals.

Del que es tracta és de participar amb dignitat, fer-ho dins de les pròpies possibilitats, i no caure en un ridícul esportiu com aquest. Avui li toca a l'Escale, que haurà de jugar el seu partit al camp del Consell. Però aquest és l'embolcall, perquè en el fons la hipòtesi més plausible és que la UEFA ja està cansada d'escoltar promeses i ara passa la factura, que acaben pagant els clubs modestos de la Lliga Nacional, que veien les competicions europees com un repte esportiu i un canal d'ingressos, i que ara es pot convertir en un càstig i una pèrdua de diners per la falta d'un terreny de joc amb condicions.

La Federació de futbol fa anys que hi insisteix, disposada també a fer la seva aportació econòmica. Però l'Estadi Comunal ja no és d'aquest segle, necessita una àmplia remodelació, i si bé es cert que les converses a tres bandes entre l'Executiu, el Comú d'An- dorra la Vella i la FAF han avançat en els darrers mesos, la realitat ens demostra que la demora constant pot acabar amb exigències dels organismes internacionals i que s'acabi actuant amb presses i forçats per les pressions externes.

S'haurà de veure com acaba aquest afer del Pidasa i quin és el perjudici. Però amb un horitzó una miqueta més ampli, caldrà també veure com es desenvolupa aquest principi d'acord a tres bandes per aconseguir un estadi que permeti disputar competicions internacionals. Fer-ho a corre cuita pot suposar una major dificultat en la negociació del lloguer del Comunal, un punt que està en mans del Comú de la capital i que és cabdal per tancar definitivament l'acord i començar els treballs de millora.

Per a més informació consulti l'edició en paper.