El ministre de Medi Ambient, Francesc Camp, ho va explicar ahir en la compareixença a la comissió de Medi Ambient del Consell General. El Centre de Tractament de Residus (CTR) funciona sota mínims, de fet va dir que l'any passat havia tocat fons i que tracta un volum de 34.000 tones. Cosa que requereix que s'hagin d'emmagatzemar residus perquè pugui funcionar tot l'any. A més a més, com que l'activitat econòmica, sobretot la de la construcció ha davallat considerablement els últims anys, només l'any passat, la caiguda del residu tractat va baixar en 2.440 tones. Camp va defensar que si l'activitat reprèn el volum de residu pot repuntar, cosa que també seria interessant per a l'aprofitament energètic i alhora per poder importar residu d'Espanya i França. Vaja que la situació del forn incinerador és la d'un peix que es mossega la cua, com menys residu crema, menys en pot cremar. I això perquè segons la normativa de la Unió Europea, els països veïns –França i Espanya– que en són membres, no poden exportar a països tercers com Andorra si aquests no assoleixen un aprofitament energètic del 60%. Actualment, l'aprofitament d'energia del CTR oscil·la entre el 54% i el 56%, cosa que fa impossible que pugui rebre excedent comunitari. Que l'intercanvi funcioni dependrà o d'un canvi en la normativa europea o de trobar la manera d'arribar a l'aprofitament energètic del 60%. Amb tot, tal com va apuntar la consellera del grup mixt, Sílvia Bonet, caldrà veure com pot afectar la qualitat de l'aire el fet d'importar i cremar més residus. La consellera va argumentar la necessitat de ser vigilants «perquè arreglant una cosa no n'espatllem una altra». Potser el CTR també es va avançar una mica al seu temps i encara és massa gran...

Per a més informació consulti l'edició en paper.