L'intercanvi automàtic d'informació fiscal pot tenir un efecte ben diferent al que plantegen algunes veus que tenen com a primer objectiu guanyar vots posicionant-se clarament en contra de l'IRPF. I per no enterbolir aquesta estratègia populista, eviten plantejar-se si l'imminent arribada de l'intercanvi automàtic d'informació fiscal, que no únicament de dades, no serà una raó de pes específic perquè Andorra tingui signats convenis de no doble imposició amb els països veïns, ja no només perquè les empreses andorranes hi puguin operar sense ser fiscalment castigades –la situació és més flagrant a Espanya–, sinó també perquè les empreses espanyoles o franceses puguin operar des d'Andorra sense fer l'objecte d'una inspecció fiscal que a la base podria estar més o menys justificada. L'altra pregunta és per als residents originaris d'aquests dos països, que potser poden trobar més avantatges que no pas inconvenients en aquests acords, sobretot si tenen propietats, tant en els països d'origen com en el país d'acollida. I posats a fer també per als andorrans que tinguin interessos a una o altra banda. A més, els països veïns demanen que Andorra homologui el seu marc fiscal abans de firmar un acord d'associació amb la Unió Europea, i a menys que el país s'hagi mudat, encara està enclavat al bell mig dels Pirineus. O sigui que tampoc no pot anar per lliure al risc que torni a baixar el Copríncep francès per dir als andorrans que «o es porten bé o plega». Evidentment, Andorra pot triar de prescindir-ne amb la qual cosa hauria de canviar de model d'Estat i de Constitució. Cosa que, ara per ara, s'albira una mica temerària perquè ja se sap que el poder que deixen uns, el cobegen els altres. I aquí es podrien obrir escenaris de tota mena, fins i tot que la Corona espanyola reclamés els drets que abandonaria per força la Mitra –Constitució obliga–, i que al seu torn els va «heretar» del comte d'Urgell.

Per a més informació consulti l'edició en paper.