Encamp-Escaldes, 1,80 euros. Aquesta és la tarifa del bitllet senzill, gens barata, del trajecte en bus públic. Per molta promoció que es faci viatjar en transport públic a Andorra representa una despesa important, sobretot si es fan quatre trajectes diaris, i ja sense tenir en compte que sigui necessari utilitzar una altra línia per arribar al punt de destí.

Ja sabem que no es pot comparar Andorra amb una gran capital. Ni tan sols amb una ciutat de mitjanes dimensions. A més, la cultura de la subvenció pública forma part de la gestió de les administracions dels països veïns, mentre que a Andorra sempre ha estat més arraconada. Només hi ha un camí ha seguir per fomentar que els ciutadans deixin el vehicle privat, i aquest passa perquè empreses i administració facin un esforç conjunt per afavorir tarifes econòmiques i racionalitzar les línies segons els trajectes més adequats. Un altra problema és la necessitat de mantenir certs trajectes que mai seran rendibles, però que els comuns mantenen per la necessitat ciutadana que hi ha.

Com publicàvem dissabte, el Govern està treballant en el Pla de transport, que porta esperant per ser elaborat des de l'aprovació de la Llei de viatgers del 1985. Segons el president de la Cooperativa Interurbana, Gabriel Dallerès, aquesta hauria de ser el mecanisme per definir tot el que hi ha i després caminar cap a la integració d'allò que es pugui.

Dins del que no va bé, hi ha el solapament o la duplicitat de serveis entre les línies i la desinformació als usuaris. La proposta de Dallerès passa perquè el transport radial (la majoria depenen dels comuns) connecti amb les altres línies i es pugui consumir el mateix tiquet. Això es podria ampliar a entre línies. Faria el transport públic més atractiu i econòmic.

Per a més informació consulti l'edició en paper.