El Govern va emetre ahir el seu criteri favorable a la proposició de modificació de la llei de matrimoni civil entrada a tràmit pel grup parlamentari del PS a finals del passat mes de març. És una bona notícia, tot i que l'Executiu no hagi volgut entrar en el debat del nom, que de ben segur, n'hi deu haver per a tots els gustos. El Govern ha actuat doncs amb pragmatisme perquè el que és important és que tots els ciutadans i ciutadanes tinguin els mateixos drets, amb indiferència de les seves preferències sexuals, com també els han de tenir amb indiferència de les seves creences o del seu color de pell. Per això, xoca una mica que sigui tan important el nom amb el que es vulgui anomenar el matrimoni homosexual, perquè és ben evident que si arriba una parella de dues persones del mateix sexe davant d'un cònsol o d'un batlle per casar-se, és que són homosexuals. És més hi ha països, com la veïna França, en que es va optar pel matrimoni per a tots, i no homosexual, precisament per evitar fer diferències entre uns i altres. A Andorra però, sembla que posa tan problema que es parli de matrimoni com d'homosexual, quan es parla d'aquest tipus d'unions o casaments. Val per a homosexual perquè segons com es miri, s'entén que és superflu i pot crear malentesos en quant a la percepció que en poden tenir les mateixes persones designades. Perquè no hi ha un matrimoni ni per a negres ni per a blancs, ni per a baixets o alts, ni per a prims o grassos... En canvi, la paraula matrimoni que és del què es tracta, tant li fa si se li diu casament o unió, sempre serà un matrimoni, això sí civil, no pas de confessió. A banda de tot això, el què és més important és que el matrimoni per a tots es desencalli d'una vegada per totes, i que les persones, es digui com es digui el tràmit, tinguin uns deures i uns drets que contrauen lliurement, també legalment protegits.

Per a més informació consulti l'edició en paper.