Fa 21 anys les Nacions Unides va instaurar el 3 de maig com el dia mundial de la llibertat de premsa . La crisi econòmica i les seves repercussions en relació amb la llibertat d'expressió i les agressions contra professionals de la informació han centrat aquest any la commemoració .

Les dificultats econòmiques han castigat amb duresa la professió periodística. Després del sector de la construcció és l'àmbit on s'ha registrat més destrucció d'ocupació en alguns països. I no és només això, aprofitant la crisi s'han canviat legislacions i les noves atempten clarament contra els drets dels treballadors. En el cas del sector de la comunicació, l'efecte es transmet, com una taca d'oli, al conjunt de la societat, perquè la precarietat, la reducció de les condicions laborals dels periodistes i l'increment de la dependència dels mitjans respecte dels anunciants, privats o públics, posa en perill drets fonamentals com són el de la informació a què tenen dret els ciutadans.

Andorra no és un oasi pel que fa a aquest tema. Malgrat que l'ONG Freedom House situa Andorra com un dels indrets amb millor puntuació, concretament desè país en la classificació, i que Andorra manté el cinquè lloc en la classificació mundial de la llibertat de premsa del 2014 elaborada per Reporters sense fronteres, hi ha molt per discutir.

Sense anar més lluny, l'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra (APCA) ha transmès als tres grups parlamentaris un document en què posen de manifest el seu malestar per l'afectació negativa que pot tenir la proposició de llei de protecció de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge presentada pels demòcrates i que es discutirà properament en el si del Consell General. Els professionals de la comunicació consideren que si el text s'aprova pot afectar negativament a la pràctica diària del periodisme causant situacions de censura encoberta. S'entén que tal com es troba el país hi ha afers més importants que els comentaris als diaris o els mateixos titulars d'una premsa andorrana que, en el seu conjunt, s'ha de considerar molt respectuosa amb el mateix Codi Ètic que regeix la pràctica del periodisme.

Per a més informació consulti l'edició en paper.