Negar la unió de persones del mateix sexe i que han de tenir els mateixos drets i obligacions que la resta de la població és de retrògrads. La societat ja té acceptada de forma natural la homosexualitat i la convivència entre homes i dones. A nivell polític, però, no ha estat un fet fàcil que els Governs donessin el pas per fer aquest reconeixement, i només ens hem de remuntar a no fa gaire per recordar les protestes a França contra la llei del matrimoni homosexual.

Aquest no és un camí fàcil. Un exemple són algunes opinions, com la del bisbe de Màlaga, Jesús Catalá, que considera que «el matrimoni homosexual és como el d'un home i un gos». Ens poden escandalitzar frases com aquestes, però per desgracia encara hi ha moltes persones que consideren la unió entre persones del mateix sexe com un fet anti-natural. A Andorra el Consell General debatrà aviat la proposició de llei de modificació de la Llei del matrimoni del 1995 i del 2004 que el grup parlamentari socialdemòcrata va entrar a tràmit el passat 31 de març. El Govern acaba de donar a conèixer el seu criteri favorable i hi ha una coincidència quasi plena, del 95% segons va definir el ministre Jordi Cinca la setmana passada. Però resulta que aquest 5% és molt important perquè representa alliberar-se de tabús i concepcions anacròniques i fer un reconeixement ple. Ja s'hi pot comptar que el nom com es defineixi aquesta unió –matrimoni o no– focalitzarà el debat parlamentari. El Govern no ha entrat en aquesta qüestió, però en diverses ocasions el cap de Govern, Toni Martí, ha recordat el paper rellevant que tenen els coprínceps. Però encara que no ho sembli, la definició té la seva importància, perquè implica una diferenciació o no amb la resta de ciutadans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.