La cònsol de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gil, va defensar ahir amb fermesa la seva oposició a la congelació de les transferències del Govern. Gil no estarà sola en aquesta causa, sinó que tindrà el suport de l'oposició perquè el ple lauredià s'hi pronunciï també en contra i no ratifiqui el document que van signar tots els cònsols. La cònsol no hi compta, però, amb la mateixa motivació dels consellers de DA elegits per Sant Julià, Roser Bastida i Pere Obiols, que hauran de mullar-se en la votació de la mateixa manera com ho van fer votant a favor de l'IRPF, un impost que ha provocat una tempesta a les files d'Unió Liberal que, recordem-m'ho, és qui sempre ha dominat a Sant Julià i que no acaba de trobar-se del tot còmode amb DA i encara menys amb algunes de les decisions de l'Executiu i del grup parlamentari.

«Elegits pel poble», va apuntar ahir la cònsol referint-se als dos consellers generals en una frase meditada, darrera de la qual s'amaga la postura laurediana que aquest acord perjudica les finances comunals i, per tant, els interessos dels residents a la parròquia.

Sant Julià és ara un granet per a l'Executiu que no ha permès presentar un acord total amb els comuns. Els cònsols lauredians es guarden a la recambra la possibilitat d'acudir a la justícia per recórrer la congelació un cop sigui aprovada amb el pressupost corresponent, malgrat que en el document hi figuri la rúbrica de Gil, deixant clar que està d'acord amb tot el contingut menys amb la congelació de les transferències.

L'equip comunal afirma que reclamen un import que pertoca per llei i que ha de permetre al comú afrontar la gestió de la parròquia i no troben prudent congelar les transferències per a exercicis on l'actual corporació potser no hi seria. L'acord, per tant, té una escletxa que queda per a un futur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.