El cap de Govern va anunciar fa unes setmanes que volia ser més transparent i fer un exercici en aquest sentit trobant-se de tant en tant amb els periodistes per respondre’ls les preguntes (o algunes d’elles) que li fessin. Ahir Martí va sotmetre’s al primer round, envoltat de la premsa del país amb ganes de preguntar, i ell, amb les seves ganes de respondre. Unes ganes que no han anat més enllà del que ha explicat habitualment, amb alguna novetat no gaire substancial sobre el moment informatiu malgrat l’afectació que pugui tenir en certs col·lectius. Per exemple, Martí diu que ell reduiria el temps per obtenir la nacionalitat (ell sí, DA no; per tant, es queda com està). El servei de tràmits augmentarà els seus horaris, cosa que estarà bé perquè la gent que treballa i no s’ho pot combinar per anar-hi (la majoria) ara tindrà alguna opció més de poder acostar-s’hi. I que vol un heliport sí o sí. Tot plegat, en un berenar d’una horeta envoltat dels nostres companys que en gran part ha anat al voltant del cas BPA. Sense novetats, la polèmica amb Naudi, la defensa de l’actuació feta, el blindatge dels membres del Govern que coneixien la notícia i que assegura que no la van filtrar a ningú, i la certesa que si s’hagués actuat diferent, també haurien rebut crítiques. Té raó el senyor Martí, mai plou a gust de tothom, ni aquí ni enlloc, i en política, quan i com plou ho decideix el govern i, per tant, hi ha qui està descontent. Hi ha qui voldria opinar sobre la pluja, altres que la criticaran caigui o no caigui, i altres que s’ofegaran per poc que plogui, perquè tenen ja l’aigua al coll. La feinada de la política és dura, administrar el que és de tots és complicat, i el cost personal i familiar ha de ser molt gran, és això el que fa que la política hagi de ser una passió i no pas un ofici, perquè els oficis quan es compliquen acaben cremant, les passions tenen els seus moments alts i baixos, però sempre hi ha energia per a la passió.