La dimensió social de l’esport està poc valorada
Sant Julià de Lòria va collir ahir la Nit de l’Esport, que cada any organitza el Ministeri d’Esports. Aquest cop la festa més esportiva de l’any està precedida per la polèmica que envolta l’advertència de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) sobre la necessitat que Andorra legisli per evitar el dopatge, en consonància amb les normes internacionals.
Però ahir tocava festa per conèixer la trajectòria dels esportistes més destacats durant aquest any. Mireia Gutiérrez i Lluís Marín van ser guardonats com a millors esportistes sènior, senyal que l’esquí gaudeix d’una bona salut, tot i que falta per aconseguir aquest repte tan difícil com és aconseguir una figura de renom en el panorama internacional. A banda de la visió més competitiva, l’esport s’ha de veure com un mirall dels valors de la nostra societat. Toca a les institucions promoure la pràctica de l’esport per aconseguir dotar l’esport d’una dimensió social. Les sinergies són clares perquè l’esport és una eina bàsica de socialització, d’inculcar el respecte a l’altre, d’ajudar a reconèixer l’esforç com un camí per aconseguir els reptes, és un instrument d’integració.
Afirma el catedràtic Jesús Cayela en un estudi publicat pel Centre d’Estudis Olímpics que des del punt de vista social, la pràctica esportiva facilita les relacions, canalitza l’agressivitat i la necessitat de confrontació, desperta la sensibilitat i la creativitat i contribueix a la millora del clima social.
Si es tenen en compte tots aquests punts positius l’esport hauria de ser una activitat fonamental en el temps lliure de les persones. Amb tota certesa s’aconseguiria una societat més sana i més adulta. La d’ahir va ser la festa d’una nit, però queden molts dies per fer de l’esport el complement que les persones necessiten.
Però ahir tocava festa per conèixer la trajectòria dels esportistes més destacats durant aquest any. Mireia Gutiérrez i Lluís Marín van ser guardonats com a millors esportistes sènior, senyal que l’esquí gaudeix d’una bona salut, tot i que falta per aconseguir aquest repte tan difícil com és aconseguir una figura de renom en el panorama internacional. A banda de la visió més competitiva, l’esport s’ha de veure com un mirall dels valors de la nostra societat. Toca a les institucions promoure la pràctica de l’esport per aconseguir dotar l’esport d’una dimensió social. Les sinergies són clares perquè l’esport és una eina bàsica de socialització, d’inculcar el respecte a l’altre, d’ajudar a reconèixer l’esforç com un camí per aconseguir els reptes, és un instrument d’integració.
Afirma el catedràtic Jesús Cayela en un estudi publicat pel Centre d’Estudis Olímpics que des del punt de vista social, la pràctica esportiva facilita les relacions, canalitza l’agressivitat i la necessitat de confrontació, desperta la sensibilitat i la creativitat i contribueix a la millora del clima social.
Si es tenen en compte tots aquests punts positius l’esport hauria de ser una activitat fonamental en el temps lliure de les persones. Amb tota certesa s’aconseguiria una societat més sana i més adulta. La d’ahir va ser la festa d’una nit, però queden molts dies per fer de l’esport el complement que les persones necessiten.