El Govern ho tenia fàcil per evitar tot l’enrenou
El Govern ho tenia fàcil, només havia de signar l’adhesió al Conveni d’Oviedo. Però no ho ha fet, tot i la voluntat expressada per tots els grups parlamentaris al Consell General. L’Executiu no pot al·legar que és un conveni intranscendent, doncs a la taula del despatx de Toni Martí hi és la proposta de l’Institut Marquès per instal·lar una clínica de fertilitat a Soldeu. I l’Executiu sap –i sabia– que la normativa a Andorra sobre biomedicina és laxa.
La pregunta que es fan molts consellers és evident: per què no s’ha signat el conveni evitant d’aquesta manera tot l’enrenou actual que perjudica la imatge de la clínica i posa en dubte quins són els seus interessos per venir a Andorra?
La resposta la té el mateix Executiu, que ara té en el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, un dels principals opositors al projecte sense que abans hi hagi una regulació clara. I és que ni el seu ministeri porta aquest dossier, que està en mans de l’Agència de Desenvolupament i Inversió (ADI), que està estudiant la proposta.
La imatge que s’està donant és nefasta i pot tirar per terra els passos que s’han fet en matèria d’obertura econòmica. Els inversors estan veient un país sense seguretat jurídica i d’aquesta manera és difícil que alguna empresa arrisqui els seus diners. Precisament el que busquen els inversors és seguretat, que les regles de joc siguin clares i que no canviïn quan hi ha un canvi de color polític o se substitueix un ministre.
Tampoc es poden canviar les lleis en funció dels projectes que s’hi presenten, La regulació s’ha de fer abans en funció del que necessita el país i de les inversions que està disposat a acceptar. Ara l’Executiu no té un altre camí. Ara apareixeran les presses per signar el conveni d’Oviedo. Ara ja és massa tard.
La pregunta que es fan molts consellers és evident: per què no s’ha signat el conveni evitant d’aquesta manera tot l’enrenou actual que perjudica la imatge de la clínica i posa en dubte quins són els seus interessos per venir a Andorra?
La resposta la té el mateix Executiu, que ara té en el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, un dels principals opositors al projecte sense que abans hi hagi una regulació clara. I és que ni el seu ministeri porta aquest dossier, que està en mans de l’Agència de Desenvolupament i Inversió (ADI), que està estudiant la proposta.
La imatge que s’està donant és nefasta i pot tirar per terra els passos que s’han fet en matèria d’obertura econòmica. Els inversors estan veient un país sense seguretat jurídica i d’aquesta manera és difícil que alguna empresa arrisqui els seus diners. Precisament el que busquen els inversors és seguretat, que les regles de joc siguin clares i que no canviïn quan hi ha un canvi de color polític o se substitueix un ministre.
Tampoc es poden canviar les lleis en funció dels projectes que s’hi presenten, La regulació s’ha de fer abans en funció del que necessita el país i de les inversions que està disposat a acceptar. Ara l’Executiu no té un altre camí. Ara apareixeran les presses per signar el conveni d’Oviedo. Ara ja és massa tard.