• L'ACORD ASSOLIT VA EN EL BON SENTIT PERÒ CAL AVANÇAR MÉS EN CONCILIACIÓ

El Govern va anunciar divendres que el decret d'horaris comercials que obligava a tancar vuit diumenges a la tarda per afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar quedava del tot derogat i no es reeditaria en els anys successius. L'Executiu ha acordat amb la patronal dels comerciants que no hi haurà diumenges de tancament obligatori i, a canvi, els empleats del comerç gaudiran d'un mínim de 10 diumenges lliures cada any.

Després d'una polèmica que ha durat mesos és satisfactori haver arribat a un acord, més enllà del contingut del mateix, que és des del nostre punt de vista encara insuficient. Garantir que els treballadors del comerç tindran 10 diumenges festius l'any és un pas en pro de la conciliació, però només el primer. Però més enllà d'això, l'acord és positiu per la filosofia que l'integra: Més llibertat d'horaris i més igualtat de condicions. Aquesta hauria de ser la direcció en què avancessin els pactes entre els comerciants i el Govern en el futur. El que passa és que Andorra té cert endarreriment quant a protecció social i, per tant, en el futur més immediat s'haurien de fer més esforços en pro de la igualtat d'oportunitats que no pas de la llibertat d'empresa, tradicionalment més garantida.

L'ideal cap al qual tendir, pensem, és prou clar: un escenari en què els comerços puguin obrir els 365 dies de l'any les 24 hores i en què els treballadors gaudeixin d'un calendari de dies festius que els permeti disfrutar de manera efectiva de la seva vida privada, i això no són només 10 diumenges l'any. Un cop es disposi d'un marc que garanteixi certa igualtat en les relacions entre els empresaris del comerç i els treballadors --i això passa per una negociació col.lectiva potent i per una major protecció social-- la llibertat total d'horaris no té per què suposar un menyscapte de la conciliació de la vida laboral i familiar. En definitiva ningú no està més capacitat que el comerciant per decidir quan i com obrir i si els treballadors tenen dies festius garantits el problema és molt menor.

Tampoc s'ha d'oblidar que en aquesta polèmica ningú no està exempt de responsabilitat. L'Executiu va actuar amb certa improvisació i s'ha vist abocat a rectificar més d'una vegada. Però també els comerciants han adoptat posicionaments d'una resistència numantina contra qualsevol canvi a l'statu quo, amb arguments massa sovint fregant la demagògia. Més enllà dels seus errors, aquest Govern té el mèrit d'haver situat la necessitat de conciliar la vida personal i laboral damunt la taula de debat. A partir d'ara, és d'esperar que qualsevol negociació i modificació dels horaris comercials no només tingui en compte la llibertat d'empresa, sinó també els drets dels treballadors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.