El ministre d’Educació, Eric Jover, es va encarregar ahir de refredar l’anunci que dimarts va fer l’Sdadv als seus associats en relació a l’intenció d’aplicar a partir del setembre un cànon a tots els centres educatius del país –i escoles bressol- d’un euro amb tres cèntims anuals per alumne en concepte de drets d’autor. És cert que no hi ha una consciència generalitzada de la propietat intel·lectual i que s’ha de pagar per escoltar música. Els mitjans de comunicació en sabem molt d’això perquè també està instaurada la idea que la informació elaboradaés gratis.
Ara bé, s’ha de tenir clar on estan els límits i, un cop més, s’equivoca l’Sdadv amb una decisió que només pot tenir un afany recaptatori. Les escoles no tenen una finalitat comercial, sinó educativa i el consum de peces d’autor és intern.  Aquest royalti no existeix en cap país, ni tan sols a Espanya on l’SGAE funciona envoltada en la polèmica per la seva política de voler cobrar allà on hi sona una cançó.
El ministeri ha frenat les expectatives de la societat d’autors. No hi ha cap acord ni s’aplicarà res a les escoles a partir del setembre. El titular de la cartera ha estat clar i rotund per desmentir que els centres paguin cap cànon amb l’inici del curs escolar, ja que de moment només hi ha converses i encara no s’ha aclarit quins cicles educatius haurien d’estar gravats, sota quines circumstàncies o quines excepcions s’haurien d’afegir a la norma. També diversos consellers generals van mostrar ahir la seva sorpresa negativa per la notícia. L’Sdadv no té encara ni encarrilat el cànon de les empreses radiofòniques i obre un altre front. La societat ha de ser conscient que encara que tingui la raó en alguns dels seus plantejaments cal un esforç divulgatiu i, sobretot, no forçar situacions que generen antipaties i dificulten els propòsits de la mateixa entitat.