Cada dilluns, el Cos de Policia penja, a través de la seva pàgina web, el balanç de detencions de la setmana anterior. El llistat sempre el protagonitza una bona quantitat de persones que han sobrepassat la taxa d’alcohol permesa al volant o que s’han vist involucrades en tràfic o consum de drogues. Des de fa mesos, però, també és habitual trobar setmana rere setmana un o més casos de violència de gènere entre les detencions. Les explicacions de la Policia, però, són sempre escuetes o inexistents. Simplement s’afegeix una detenció més al llistat i prou, sense aprofundir amb les causes, en el perquè de l’augment o la disminució dels casos, en les conseqüències pels fills. Un silenci que fa que moltes vegades els casos de violència passin desapercebuts i, fins i tot, normalitzats. 

Les agressions masclistes, però, no tenen res de normal. I és bo que la societat en parli perquè es perdi la por a parlar i denunciar el que fins fa ben poc era un tema tabú. D’un anàlisi purament quantitatiu s’extreu que el primer semestre d’aquest any les detencions per violència envers les dones gairebé s’ha multiplicat per dos, passant de 15 el primer semestre del 2017 a 26 els primers sis mesos d’aquest any. La dada, per si sola, no clarifica si l’increment es deu a un major nombre d’agressors o a una major consciència de la població que ha incidit en una pujada de denúncies. Sempre que els periodistes s’han preocupat per la qüestió i han demanat l’opinió d’un expert que pogués analitzar les dades i oferir així una explicació quantitativa i qualitativa, la resposta ha sigut la mateixa: hi ha més casos perquè la gent denúncia més. És molt probable que bona part del nombre de detencions es produeixin per aquest motiu però també ho és que aquest anàlisi és molt superficial i que cal abordar el problema de cara per ajudar a les víctimes.