El SASS ja fa temps que té el dubtós honor de formar part de la llista d’institucions del país que mantenen unes relacions quasi nul·les amb els mitjans de comunicació o, el que és el mateix, neguen dades als ciutadans sobre com utilitzen els diners públics que aquests mateixos ciutadans aporten.
El desembre de l’any passat aquest rotatiu va fer la demanda pel canal oficial –servei de premsa– sobre el nombre de cesàries a l’hospital, una dada pel que sembla de caràcter sensible perquè a hores d’ara, ja a les acaballes de l’estiu, encara no podem oferir als nostres lectors aquesta informació.
Des del SAAS se’ns va sol·licitar paciència i esperar a la memòria anual on suposadament havia de figurar aquest detall, però un cop publicat el document tampoc s’exposa quantes cesàries es van practicar l’any passat. La insistència des d’aquest mitjà ha estat contestada amb ironia, com per exemple que les cesàries s’inclouen dins dels parts, tot i que a la memòria no hi estan desglossades.
Resulta inacceptable aquest tracte d’un organisme públic que ha de tenir com a prioritat la transparència. Vetar la informació és negar-la a la població, és apoderar-se d’una informació que ha de ser compartida. Actituds com aquesta no fan més que engreixar supòsits i malinterpretacions perquè és de domini públic que el nombre de cesàries al país és molt superior a la mitjana europea i fins a la data no s’ha donat una justificació creïble per explicar un fenomen que ens diferència d’altres sistemes sanitaris igual d’avançats i de moderns com l’andorrà.
No és la primera vegada que els periodistes topen amb el mur burocràtic de l’hospital, on sembla que hi ha una consigna clara. Fins i tot en escenaris poc favorables sempre és millor donar la cara.