El 2018 arriba al seu final i, com és costum, qui més qui menys fa una llista de propòsits per als 365 dies vinents. Per que fa a la política, i tenint en compte que encetem  any electoral, les promeses són encara més abundants. Amb una ràpida cerca a l’hemeroteca, podem observar com molts dels compromisos que s’havien de tancar durant el 2018 ara es plantegen per al 2019. Entre ells, l’aprovació de la Llei de la Funció Pública –que sembla que podria veure la llum aquest gener, malgrat que els sindicats ja han anunciat una nova protesta si això passa–, la reforma sanitària –que malgrat avançar amb el metge referent i la història clínica compartida encara té molt camí per recórrer–, l’acord d’associació amb la UE –que segueix envoltat de dubtes–, la ubicació de l’heliport –a la qual ara se li ha sumat un hipotètic aeroport nacional–, o l’esperat desviament de Sant Julià. Per ser justos, però, també s’ha de fer el llistat de les reformes que s’han dut a terme, tot i que no sense entrebancs: l’aprovació de les lleis laborals amb una concentració d’un miler de persones; la modificació de la llei de transferències i competències comunals amb sentència del TC inclosa o l’adjudicació del casino amb polèmica judicial també pel mig són algunes de les promeses que han vist de llum. D’entre totes, la que més cal celebrar és la salvació de Grandvalira. 

Amb tot, el 2018, molt marcat per ser un any preelectoral amb diversos i estranys moviments i pactes polítics, passarà a la història per les manifestacions socials que ha protagonitzat. Una vaga de dos dies –un fet que no es veia al Principat des del 1933– i una concentració de més de mil persones al carrer –reacció gens habitual al país– han demostrat que la situació de bona part de la població és delicada. La pujada del preu del lloguer i, en general, del cost de vida a Andorra és, sense dubte, el repte més immediat i complex que cal afrontar aquest 2019.